21 de febrer 2008

Dove è l’Alghero?

L’Alguer és una ciutat mediterrània de l’illa de Sardenya on es parla català. De debò? Bé, això explica la història oficial, però la veritat és que la presència a internet del català en els mitjans d’aquesta ciutat sarda és pràcticament inexistent.

L’altre dia, navegant pels blocs, em va picar la curiositat i vaig posar al cercador “Alguer”. Vaig provar amb “Alguer”, “L’Alguer”, “Alghero”… però el resultat sempre era el mateix: tots, absolutament tots els blocs estaven escrits en italià. Ni un de sol en català. Bé, de fet vaig trobar-ne un que estava… en castellà!

Té gràcia la cosa. Ara que certa companyia de vols de baix cost ha obert una línia entre Girona i l’Alguer, molts catalans visiten aquesta illa amb la idea que allà trobaran els germans perduts, com una mena de tretzena tribu d’Israel.

Potser entre la gent gran encara parla català algú, no poso en dubte els estudis sociolingüístics que de tant en tant es realitzen amb diners pagats dels nostres impostos. Però entre la gent jove, el català no existeix. I això em sembla que és molt significatiu: al català li queden molt pocs anys de vida a l’Alguer.

Hi ha un proverbi castellà que em sembla que és molt aplicable a la situació actual: “Cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar”. Vaja, que aquí ens pot arribar a passar ben bé el mateix.

Un cop d’ull als blocs dels joves catalans i veiem que cada vegada hi ha més presència del castellà. Motiu? Doncs que coneixen gent d’altres indrets d’Espanya i com que volen que els llegeixin i els entenguin, s’acaben passant a la “llengua comuna”: el castellà.

Ens hauria d’estranyar? No és el mateix que fem gairebé tots quan algú ens pregunta en castellà al nostre país? Quants responem en català? En quina llengua ens dirigim a un immigrant? I a la policia nacional o al jutge? En quina llengua parlen la majoria de nens i nenes al pati de l’escola?

Potser el que està passant a l’Alguer ens hauria de fer pensar una mica en la situació del català. Segur que molts ho veuran tot de color de rosa, però jo crec que les coses no estan tan bé com alguns buròcrates pretenen. Sortiu al carrer i pareu l’orella…

4 Comments:

At 12:27 a. m., Anonymous Anònim said...

He tingut la fortuna d'haver visitat l'Alguer dues vegades. Per cert, si vas a visitar la platja que hi ha tant al Nord com al Sud de la ciutat, entendràs el perquè del nom.

També és cert que a la ciutat de l'Alguer és comú sentir parlar l'Alguerès, que es com anomenen allà aquesta particular versió del català. Tanmateix, també és cert que per als mes joves, l'alguerès és nomes un dialecte dels pescadors i de la gent de condició humil. De fet no te cap mena de reconeixement oficial, i per la mateixa òptica que tenen els mateixos algueresos de la seva pròpia llengua, és molt dubtós que l'assoleixi mai. Sardenya és una illa econòmicament deprimida i amb poques perspectives de desenvolupament, més enllà de l'activitat turística. A més a més, el fet que a l'illa es parli el Sard i el Català, ergo que la població no sigui italo parlant d'origen ha motivat la deixadesa per part de l'Estat. Cas semblant al que ha passat a França amb les zones originàriament no francòfones.

Dit això, l'excepció va tenir lloc quan vaig visitar la Cova de Neptú, al Nord de l'Alguer. Per la meva sorpresa ---doncs havia ja renunciat a trobar ningú que parles l'Alguerès, vaig trobar al guàrdia i a un company seu tot mantenint una conversa intel·ligible, més que res perque parlaven català amb accent italià. Eren dos homes d'entre 40 i 50 anys. M'hi vaig adreçar i vaig tenir el plaer de sentir aquell dialecte del català. Em van dir l'alguerès com a tal havia anat molt lligar son la gent del mar, als pescadors, doncs son ells els qui majoritàriament han mantingut la llengua durant els darrers cinc-cents anys.

El que potser si val la pena mantenir en la memòria es que a títol individual hi han haguts defensors de l'alguerès, sobretot durant el segle XX, quan es van reprendre les relacions entre Catalunya i l'Alguer, però també de manera independent. Us passo un apunt en alguerès sobre el General Rafael Catardi, un alguerès il.lustre:

http://www.publivideo.it/alguer/65/josep_sanna.htm

Esperem que no sigui quelcom d'episòdic.

 
At 9:04 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

M'alegro molt de saber que l'alguerès encara es pot sentir pels carrers de l'Alguer. De debò, tenia la sensació que havia desaparegut del mapa. Tinc intenció d'anar-hi aviat. Llavors ja explicaré el que hagi pogut sentir jo mateix. Llàstima que la gent jove tingui tan pobre concepte d'una llengua tan antiga...

 
At 12:48 p. m., Blogger perplex said...

Et recomano aquest blog: http://paolosalis.blogspot.com/

 
At 3:04 p. m., Anonymous Anònim said...

Tot just acabo de tornar de l'Alguer i SÍ he tingut lsa fortuna de poder mantenir converses en català-alguerès. Concretament amb el propietari de l'hotel l'Alguer (el qual recomano a tothom, doncs és petit i molt net i ampli en les habitacions... I què dir del tracte que donen als seus clientes... Ens van fer sentir com amics). I també amb un noi a l'aeroport. I un senyor gran al supermercat. I una caixera del super també. Concretament el noi de l'aeroport, amb qui vaig volar tot xerran cap a Girona, em va dir que el parlaven un 10 per cent de la població de l'Alguer. Tan de bó els vols de Ryanair contribueixin a donar força a l'algerès. Per cert: una delícia conèixer aquesta bonica població. Salutacions. Mercè Alegria.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home