13 de febrer 2008

Nobody Expects the Spanish Inquisition

Llegeixo amb veritable estupor que el secretari de la Congregació per a la Fe del Vaticà, és a dir, la institució que fins fa un segle es deia la Santíssima Inquisició (sí, encara existeix, no ho sabíeu?), el senyor Angelo Amato ha fet la següent declaració:

“No m’avergonyeixo del passat de la Inquisició, a Espanya i a Itàlia fou garantista”.

No sé què deu entendre aquest home per “garantista”, però li podria explicar als milers de morts i de torturats que van patir aquest veritable règim de terror teocràtic que va ser la Inquisició.

La Inquisició va néixer com a instrument per combatre allò que l’Església catòlica va anomenar “l’heretgia albigense” i avui dia s’anomena “càtars” o “els bons homes”, ja que amb la creuada d’extermini de l’Occitània que varen muntar no n’hi va haver prou.

Una institució tan profundament tacada de sang i d’odi, com pot ser que encara existeixi? Com és possible que a sobre encara la defensin? És que no tenen vergonya? Els mateixos que parlen de pau i fraternitat amb una cara, defensen la Inquisició amb l’altra. Suposo que no cal que recordi que l’anterior responsable d’aquesta institució va ser el cardenal Ratzinger, actual papa Benet XVI.

I aquesta institució que és l’Església catòlica encara té els nassos de donar consells de moralitat pública a ningú? Doncs sí. I a sobre els hem de riure les gràcies i els hem de finançar, perquè resulta que hi ha un tractat amb la “Santa” Seu que ens hi obliga.

Jo crec que molts d’ells restaurarien les fogueres públiques si poguessin i els deixessin. Després parlen del fonamentalisme islàmic, però no cal anar gaire lluny per veure que aquí també en tenim de fonamentalisme religiós.

Cal que digui res més?