El silenci de les pastures

Llegeixo en premsa que aviat les vaques cerdanes substituiran les seves tradicionals esquelles per uns emissors electrònics de senyals que permetrà localitzar-les i fer-ne un seguiment diari de la seva posició. Una mena d’esquella electrònica, com en diuen.

No, no és cap inocentada. La veritat és que m’estranya que no ho hagin fet abans. L’únic inconvenient és el cost, però en fi, suposo que si la cosa es popularitza prou, aviat serà molt més barat.

Com a mesura pràctica ho trobo bé. Això permetrà saber en cada moment on és cada animal i detectar possibles problemes. Per exemple, si un animal no es mou durant un cert temps de la mateixa posició i evitarà pèrdues de bestiar. Fins i tot es podrà saber quins són els llocs preferits per les vaques per pasturar i els llocs que eviten sistemàticament.

L’únic inconvenient que hi trobo és de caire poètic. Si l’esquella és físicament substituïda per aquest aparell, ja no sentirem el dringar dels ramats per les nostres pastures. La veritat és que hom s’acostuma i arriba a no sentir-les, però quan vas per la muntanya, el dringueig de les esquelles és un so més de la natura, tot i que obra de la mà de l’home.

Clar que ja se sap que allò que és música per a uns, és soroll per a altres. Recordem l’afirmació de Napoleó, que deia que la música era el millor dels sorolls. Amb això vull recordar la polèmica desfermada per les queixes de gent de segones residències que es queixaven furibunds als pagesos pel soroll que feien les esquelles de nit, cosa que els impedia dormir.

Té nassos la cosa. Tota aquesta gent prové d’indrets molt sorollosos, però ningú no es queixa. Ara bé, quan estan a la Cerdanya, els dringar de les esquelles els molesta i els impedeix conciliar la son. Com deuen ser de primes les parets de les seves casetes tradicionals cerdanes!

En fi, espero que els pagesos, independentment de l’esquella electrònica, no els treguin les esquelles tradicionals. Els seus sons no només formen part del nostre paisatge i cultura, sinó que són causa d’irritació d’uns quants bleda-raves i això no té preu!