Som illes

S’ha parlat molts cops de la poca coordinació que hi ha entre les diferents entitats turístiques de la comarca. Els patronats de turisme municipals i el patronat comarcal no estan lligats i cadascú va a la seva. D’altra banda, el sector privat també campa per on pot i no sol estar coordinat amb els estaments oficials.

Però no crec que això sigui un fenomen únicament relacionat amb el turisme. Mirem què passa amb la Cultura. A la Cerdanya no hi ha cap centre de reunió ni cap projecte comú on hi participin les principals entitats culturals de la comarca. Cadascuna és una illa. I ja no parlem de la poca relació que hi ha entre aquestes i les de comarques veïnes.

Sense anar gaire lluny, a la Cerdanya es desconeixen gairebé del tot quines associacions culturals hi ha a l’Alt Urgell, el Berguedà o fins i tot a l’Alta Cerdanya. Ja no parlem del Ripollès o d’Andorra. Estem tots ben aïllats.

És cert que hi ha algunes iniciatives pirinenques que tractan de trencar la nostra secular tendència a l’aïllament. Algunes de més reexides que d’altres. Hi ha trobades, webs, blocs i alguna associació de caire general. Però això no arriba a la major part de la població.

A mi, per exemple, em va sobtar saber quantes entitats culturals hi havia a la Seu d’Urgell o a la vila de Bagà. És clar que ho vaig descobrir per casualitat i a base de tossuderia més endavant. Les entitats culturals gairebé mai no tenen diners com per projectar-se a l’exterior. A fi de comptes, no és la seva finalitat i sacrificar els pocs recursos de què solen disposar per fer-se publicitat no sembla una bona idea.

Però sí que crec que hi ha molt poca comunicació entre les entitats culturals de comarques veïnes. Ja no es tracta de crear una gran xarxa cultural pirinenca. Això és massa ambiciós, vol diners i vol temps. Però un parell de trobades anuals de les principals entitats culturals, per intercanviar idees, desenvolupar projectes comuns o, simplement, per animar-se les unes a les altres, ja fóra un gran avenç.