On s’ha ficat la poesia?

Darrerament he tractat de comprar una sèrie de llibres de poesia catalana contemporània. No us explicaré l’odissea que ha representat, però sí que us diré que, fins i tot els autors i autores més coneguts, tenen bona part de la seva obra descatalogada. Un bon senyal de l’interès cultural del nostre país.

Jo, il·lús de mi, fins i tot he cercat a la xarxa de biblioteques de Catalunya, però bona part de les obres que m’interessen no hi són. Així doncs, quina mena de país som que tenim una part important de la nostra literatura contemporània descatalogada? Perquè molt Verdaguer i molt Ausiàs March, però de la poesia del segle XX, nanis!

No crec que sigui, però, un problema editorial. A fi de comptes, si les editorials no editen més poesia catalana és perquè no se’n deu vendre gens. Si mirem les minces tirades dels pocs llibres editats, molts d’ells en edicions locals o pagades pels autors, la cosa es torna encara més trista.

Fa una mica de basarda aquesta situació. Clar que no m’estranya. La gent no està per interpretar complicades metàfores o figures literàries. Volen aventura, acció i coses d’aquestes. Deu ser cosa dels signes del temps. Malgrat això, no tothom pensa així. Potser el problema rau a la base. Sempre li podem donar les culpes a l’escola, que és qui se la carrega sempre.

Però no pensava en l’escola. Quants pares llegeixen mai poesia? És evident que si el nen no veu llegir poesia tindrà més aviat poc interès per aquesta. En un país on les taxes de lectura són per plorar, la poesia és, a sobre, la germaneta pobra.

En fi, que ni a internet he trobat gaire cosa i això sí que ja comença a preocupar-me, perquè a internet trobes de tot, des de coses interessants fins a les escurrialles més fètides que et puguis arribar a imaginar. Però mira, de poesia catalana, no gaire cosa, llevat d’algun llistat de poetes amb alguna mostra de la seva obra. Ja és molt. Però no és gaire cosa, ben mirat.

Si ni a les llibreries ni a les biblioteques en trobem, de poesia catalana contemporània, on l’hem d’anar a cercar? A les biblioteques universitàries? A Alemanya? Possiblement a Alemanya tinguin més interès per la poesia catalana que a Catalunya. Ai quin país…