Visca la ciència!

La setmana vinent se celebra la 12a Setmana de la Ciència a Catalunya. Hi ha previstos multitud d’actes a tot Catalunya, fent especial incidència en el tema estrella: el canvi climàtic. He dit a tot Catalunya? No, perquè un petit llogarret del Pirineu es resisteix ferotgement a l’invasor, talment com el poblar de l’Astèrix i l’Obèlix.

No sé qui és el responsable darrer que aquí no hi hagi prevista cap taula rodona, conferència, exposició o activitat relacionada amb la ciència, però ho trobo penós. Que una societat com la nostra, que depèn tant i tant de la ciència i de la tecnologia no tingui ni un trist record per a aquesta em sembla força lamentable.

Tant costa de debò organitzar una conferència sobre el canvi climàtic? O sobre qualsevol altre tema científic? Clar que, possiblement si es fes, tampoc no vindria gaire gent. Estem amb el de sempre: vivim en una comarca on allò que no és futbol no interessa, a menys que mogui diners.

Tampoc perdem de vista que la principal preocupació que té la gent que ha anat algun cop a conferències sobre el canvi climàtic a la comarca és: continuarà nevant? O expressat d’una manera menys diplomàtica: podrem continuar esprement la vaca o les mamelles s’assecaran?

La ciència no interessa. Això sí, mireu al vostre voltant i veureu multitud de tríptics, cartells i anuncis parlant de thalassoteràpies, cromoteràpies, feng-shui, homeopatia, energies, cristalls curadors, astrologies i multitud de pseudociències sense cap fonament ideades per treure-us els diners i deixar-vos ben secs si caieu a les seves mans.

Si la gent tingués una mica més de seny i una formació científica una mica més sòlida, totes aquestes tonteries no atraurien més que a uns pocs il·luminats. Però és clar, com que el nivell cultural-científic del nostre país fa una pena profunda, no hi ha res a fer.

Després els governants es queixen que surten pocs científics al nostre país. Però si és natural! Entre el lamentable substrat cultural que tenim i el maltracte que després reben de la mateixa societat, inclosa la classe política, el que m’estranya és que en surtin tants! En fi, som i serem un país de serveis, que és una altra manera de dir, que som i serem un país del tercer món amb ínfules de país civilitzat.