Solidaritat interterritorial

S’està parlant molt els darrers mesos de la crisi provocada pel col·lapse d’algunes infraestructures bàsiques a l’àrea metropolitana de Barcelona (la xarxa elèctrica, la xarxa de ferrocarrils, etc). Tot són crítiques i corren rius de tinta a les edicions dels diaris parlant d’aquests temes. Fins i tot se’n fan acudits, gags televisius i el Parlament de Catalunya aprova una ressolució tot demanant el cessament de la ministra de Foment. Quin rebombori!

Naturalment, el primer que vull dir, per tal que ningú no malinterpreti la meva opinió, és que em solidaritzo totalment amb els pobres usuaris que pateixen aquestes incidències. És del tot impresentable que en un país que pressumeix de modern i on es paguen molts impostos, tinguem unes infraestructures tan penoses.

Però també vull afegir-hi una crítica. A la Cerdanya hem patit endèmicament problemes amb les carreteres, el tren i l’electricitat des de l’origen dels temps i ningú no se n’ha fet ressò. Mentida, recordo un cap de setmana gloriós, en què la Cerdanya estava plena de barcelonins –alguns polítics destacats entre ells- que hi va haver una apagada fulminant. I mira per on, el Barça jugava un important partit. Llavors sí que se’n va parlar!

Però la resta de les vegades, som simples ciutadans de tercera. Patim els problemes en silenci, com les hemorroides i ja et pots anar queixant, que passen de tu. Quants anys fa que demanem tenir un tren europeu en condicions i que ens despataxen a Madrid amb uns copets a l’esquena tot dient-nos: “bona minyona, bona minyona”?

I pel que fa a les línies elèctriques què? Sort en tenim que darrerament no cauen aquelles nevades impressionants de fa unes dècades, perquè si no, estaríem com sempre: sense lluny en quant neva.

Pel que es veu, els polítics només se’n recorden de la Cerdanya pel que fa a infraestructures a l’hora de venir a passar els caps de setmana. La resta de l’any, pel que sembla, no hi viu ningú a la Cerdanya. Els cerdans ens tornem invisibles i desapareixem fins divendres per la tarda.

D’acord que es parla molt de rodalies de Renfe i tenen tota la raó del món de parlar-ne, perquè és una vergonya, però m’agradaria que tots aquests que ara s’omplen tant la boca, es solidaritzessin amb nosaltres, els habitants del Pirineu quan tenim problemes. Que també en tenim i molts.