Destitució

Fa un parell de dies va assabentar-me amb força retràs i per casualitat que una persona que coneixia, en David Tormo, havia estat destituït com a màxim responsable del projecte museogràfic del Memorial de les Terres de l’Ebre (Comebe), més conegut com Memorial de la Batalla de l’Ebre. Sembla ser que la destitució va ser per raons d’incompatibilitat entre el president del patronat (un polític) i en David Tormo, tot i que s’ha insinuat que hi havia raons polítiques al darrere.

Sincerament, ho trobo increïble. Que s’hagi fotut al carrer d’aquesta manera a la persona que va ajudar a muntar-ho tot i que ha promocionat intensament el projecte des de fa anys i panys per raons “polítiques” o “psicològiques” és denigrant. I més una persona de la solvència històrica i professional de David Tormo.

Recordo perfectament quan en la Universitat d’Estiu de Puigcerdà de l’any passat, en David va pujar a epxlicar-nos com havia succeït la Batalla de l’Ebre i, uns dies després, ens va fer de cicerone per la seva terra, tot explicant-nos in situ els fets. Va ser una experiència molt enriquidora i la meva primera visita a aquelles terres.

Ara m’assabento de la seva destitució i no puc fer res més que entristir-me. No sé què haurà estat d’ell, si continua investigant o s’haurà hagut de dedicar a una altra cosa, però en tot cas ho trobo una gran pèrdua.

És evident que els professionals i els intel·lectuals es troben totalment a mercè del polític de torn en el nostre país, ja que de fundacions privades no n’hi ha gaires, o com a mínim, no n’hi ha de la potència que podria tenir, per exemple, salvant les distàncies, l’Smithsonian d’Estats Units (que actualemtn pateix de problemes econòmics, per cert).

I no ens enganyem: el polític de torn, llevat d’alguna honorable excepció, no sol tenir ni la més remota idea de les qüestions culturals o patrimonials de les quals està encarregat de dirigir. Així que si topa amb un tècnic molt qualificat però que no és del seu gust, el tècnic té tots els números d’anar a parar al carrer per la via ràpida. Visca la mediocritat!

En fi, crec que és un tema prou seriós com per reflexionar-hi, tot i que difícilment trobarem solució mentre l’únic interès que tingui la majoria dels polítics del nostre país sigui guanyar les eleccions i endollar els seus amigots als càrrecs de responsabilitat. Així ens va!