Sobre l’analfabetisme

L’escriptor espanyol Arturo Pérez-Reverte acaba de fer a Múrcia unes declaracions en una conversa informal d’aquelles que segurament aixecaran les ires de molta gent, no perquè siguin falses, sinó precisament per tot el contrari.

Heus ací algunes de les perles que ens ha regalat el conegut escriptor:

“Los españoles, -incluido él-, son analfabetos en manos de sinvergüenzas, y las bibliotecas siempre han estado vacías, porque les han hecho detestar la Historia del país, no sólo los ministros analfabetos de Educación y Cultura.”

"España, aunque también solidaria y generosa, sigue siendo ingrata y conserva viejos vicios, lacras y costumbres ruínes".

Doncs mira, estic força d’acord. Ja sé que no es pot generalitzar i que de tot hi ha d’haver a la vinya del senyor, però mira, això de l’analfabetisme (funcional) és ben cert. Més d’un cop he comentat el poc índex lector que té Espanya (Catalunya tampoc és cap meravella, encara que bona part de la indústria editorial de l’estat es concentri aquí).

Els espanyols visiten poc les biblioteques, compren pocs llibres i en llegeixen encara menys. No oblidem que molts cops, els llibres van destinats a ésser un element més de la decoració de la casa, per lluir als prestatges, al costat d’aquell gerro tan horrorós que ens va regalar una tieta llunyana en ocasió de la boda dels nostres pares, o a prop de la fotografia del nen o la nena fent la primera comunió.

Aquí l’única cosa que mou masses és l’esport i, per ser justos amb els esportistes de debò, més aviat el futbol de primera divisió. Vaja, el Barça i el Madrid. Això fa que a Barcelona, ciutat farcida d’interessants museus, el més visitat sigui el del Barça. Clar que les coses canvien, perquè la Sagrada Família darrerament li està passant pel davant. Deu ser pel morbo de veure-la abans que la soterrin les obres de l’AVE.

Quant més incult és un poble, és a dir, quant menys llegeix i raona, més manipulable és, més esclau és, més fàcil és fer-li renunciar a les llibertats i a les conquestes socials que dècades de lluita han servit per aconseguir. Les actuals generacions es puliran en pocs anys tota l’herència de les revolucions liberals i de la Il·lustració. Clar que, a Espanya la Il·lustració no va acabar d’arribar mai.

En fi, m’alegro que hi hagi gent com l’Arturo Pérez-Reverte que parlin clar i sense pèls a la llengua. Per desgràcia, dubto que això faci posar vermell a ningú. Continuarem com sempre: orgullosos de ser uns ignorants. Però, ja se sap: la ignorància és molt agosarada.