L’altra cara de la immigració

Un dels fenòmens que més s’han notat els darrers anys a Puigcerdà i que resulta d’allò més visible en determinades ocasions –pel matí, quan les mares porten els nens al col·legi o la tarda del diumenge al camp de futbol del Poliesportiu- és el de la immigració, especialment la sudamericana, majoritàriament boliviana a la nostra Vila.

Segons les darreres estadístiques, el 20% de la població del municipi està composta per immigrants. Un de cada cinc. És una proporció molt elevada i marcadament superior a la mitjana catalana. El motiu és la bonança econòmica de la comarca, almenys fins ara, pel que fa al sector serveis i a la construcció.

Molts d’aquests immigrants han vingut amb la seva família i han tingut fills aquí. Això ha comportat certs problemes socials de fons que no s’han materialitzat de manera directa en cap acciço clarament xenòfoba, però que sí que es detecten en multitud de converses entre els vilatans “de tota la vida”, per dir-los d’alguna manera.

Clar que, la reflexió que em faig és: quants “vilatans de tota la vida” queden a Puigcerdà? Si tenim en compte les importants migracions de gent provinent d’Andalusia i Extremadura dels anys 50 i 60, posteriors onades, com la de gallecs els anys 80, la d’africans de començament dels 90 o les més recents de sud-americans, quants catalans de soca-rel queden?

Jo mateix sóc fill de la immigració, tot i que vaig nèixer a Puigcerdà. El meu pare és català, si bé va crèixer a l’Aragó i la meva mare és andalusa i va venir amb deu anys a Puigcerdà amb tota la família, provinent d’un petit poble de la província de Màlaga a la recerca d’una vida millor.

Alguns d’aquests immigrants s’han integrat perfectament, tenen família i amics aquí, han obert negocis i han après el català, juguen en equips cerdans i participen dels costums locals. D’altres, però, han optat per viure més aviat segregats, no ben bé en guetos, però gairebé.

Per això trobo interessant notícies com la que va aparèixer en premsa fa uns dies que comentava que la colla gegantera de Puigcerdà torna a tenir vida gràcies als immigrants. Fascinant. Els “d’aquí” ens hem barallat entre nosaltres i cada cop tenim menys presència al món associatiu, mentre que els “de fora” estan tirant d’algunes de les nostres tradicions, que així continuaran vives.

És un exemple magnífic de la immigració que s’integra i participa activament de la vida de la comunitat. Són els immigrants que sacrifiquen una hora al dia per aprendre català i als quals, pel seu aspecte físic, els parlem en castellà, és clar.

Crec que són coses per reflexionar. No dic que tots els immigrants siguin així o que no hi hagi problemes. N’hi ha i és un acte de ceguesa estúpida negar-ho, però per sort, veiem que altres móns són possibles. Afortunadament.