Merchandasing

Aquest cap de setmana he estat a Pamplona. Tot i ser diumenge, vaig trobar algunes botigues obertes, sobre tot de records, on vaig poder comprar uns quants regals amb imatges i símbols típics de Navara: mocadors de Sant Fermí, una txapela, clauers, un anell amb lauburus gravats, postals, etc.

Comentava amb la persona amb qui anava que de botigues d’aquestes ja no se’n troben a Puigcerdà, cosa que estranya una mica, ja que fa uns anys n’hi havia unes quantes. Però si ara vols comprar merchandasing amb elements típics de la Cerdanya, és força complicat de trobar-ne.

Tornem a un dels temes recurrents d’aquest bloc: la manca d’alguns serveis bàsics a la Vila. Es pot considerar la venda de merchandasing com un servei bàsic? Doncs sí, en especial en un poble que pressumeix de viure del comerç i del turisme.

Això sí, de bars petitons –gairebé tots clònics- i de botigues de roba, tantes com vulgueu. És que ningú no té gens ni mica d’iniciativa o d’originalitat? És clar que, coneixent el personal, ja m’imagino què passaria si algú obrís una botiga de regals/records a Puigcerdà i mig funcionés: que passats quatre dies, se n’obririen tres o quatre més.

És le que deia: manca d’originalitat i enveja d’allò que funciona. El resultat: gana per tothom i, a la llarga, desproveïment d’alguns serveis bàsics o importants. Crec que aquest és un típic exemple on la iniciativa lliure de mercat, no funciona gens ni mica. És clar que, Puigcerdà is different!