31 d’octubre 2007

Merchandasing

Aquest cap de setmana he estat a Pamplona. Tot i ser diumenge, vaig trobar algunes botigues obertes, sobre tot de records, on vaig poder comprar uns quants regals amb imatges i símbols típics de Navara: mocadors de Sant Fermí, una txapela, clauers, un anell amb lauburus gravats, postals, etc.

Comentava amb la persona amb qui anava que de botigues d’aquestes ja no se’n troben a Puigcerdà, cosa que estranya una mica, ja que fa uns anys n’hi havia unes quantes. Però si ara vols comprar merchandasing amb elements típics de la Cerdanya, és força complicat de trobar-ne.

Tornem a un dels temes recurrents d’aquest bloc: la manca d’alguns serveis bàsics a la Vila. Es pot considerar la venda de merchandasing com un servei bàsic? Doncs sí, en especial en un poble que pressumeix de viure del comerç i del turisme.

Això sí, de bars petitons –gairebé tots clònics- i de botigues de roba, tantes com vulgueu. És que ningú no té gens ni mica d’iniciativa o d’originalitat? És clar que, coneixent el personal, ja m’imagino què passaria si algú obrís una botiga de regals/records a Puigcerdà i mig funcionés: que passats quatre dies, se n’obririen tres o quatre més.

És le que deia: manca d’originalitat i enveja d’allò que funciona. El resultat: gana per tothom i, a la llarga, desproveïment d’alguns serveis bàsics o importants. Crec que aquest és un típic exemple on la iniciativa lliure de mercat, no funciona gens ni mica. És clar que, Puigcerdà is different!

1 Comments:

At 3:43 p. m., Blogger Meister said...

Jo m'ho miro una mica diferent.

En primer lloc hem d'analitzar la demanda i qui la produeix. Tenint en compte dades de visitants a Cerdanya, és fàcil veure que la majoria ja hi té una segona residència i que de turisme nou (aquell que compraria souvenirs) no en tenim pas gaire! Quan el turisme ve de lluny es crea un mercat, però quan el turisme et ve d'una hora en cotxe, el mercat no existeix simplement perquè si vols alguna cosa típica o ja la tens a Barcelona o la pots comprar quan hi vas (embotits i formatges bàsicament). Per tant, per la demanda ja no és un servei bàsic.

Per altra banda, suposem que la demanda no sigui un problema. Llavors anem a analitzar el negoci en si. Suposant unes vendes acceptables de postals, barretines, calendaris, diapositives, boles de vidre amb neu i xorrades diverses... quina quantitat d'aquestes s'hauria de vendre per poder pagar el lloguer d'un local al centre del poble? Considero llocs potencialment idonis per aquests negocis la Pl. Cabrinetty, C. Major, C. Espanya, Pl. del campanar i P. dels Herois. A quin preu valen els lloguers d'aquests locals? I com deies, amb la competència no només de firmes de moda, sinó de bancs i caixes...

De fet, si no hi és un negoci així és perquè les circumstàncies socioeconòmiques han evolucionat cap un altre lloc. De fet, segons el que exposes, donaria peu a argumentar que quan tothom feia cases i les venia a bon preu i es forrava, tu havies de comprar sòl urbà per fer-hi pasturar vaques. Potser no tant greu, però la comparació val força en aquest cas.

Amb això vull dir que, al final, aques tés un cas paradigmàtic que confirma les lleis de la lliure competència i iniciativa de mercat i Puigcerdà no és diferent, per desgràcia nostra. De fet ens aniria molt bé tenir un centre històric medieval... o algun tipus de patrimoni cultural mínimament interessant de ressò internacional. Perquè un pla per traslladar la Sagrada Família abans que la fotin a terra els de l'AVE què?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home