Festes patronals

L’altre dia em van oferir, com a membre de la junta de certa associació cerdana, anar a fer la típica ofrena floral a la patrona de Puigcerdà, la Verge de la Sagristia, el dia 8 de setembre.

Per qüestions personals, m’hi vaig negar. Bàsicament, perquè no crec en aquestes coses, tot i que les respecto molt i em semblaria una falta de respecte a aquells que sí que hi creuen, anar a fer l’hipòcrita en una cerimònia en la qual m’hi trobaria incòmode.

Quan arriba el 8 de setembre, sempre reflexiono sobre aquesta qüestió: ha d’estar l’estat representat en una cerimònia religiosa d’una creença particular quan, en teoria, formem part d’un estat laic i aconfesional?

Dit d’una altra manera, què hi pinten les autoritats a la missa del 8 de setembre? I quan parlo d’autoritats, no em refereixo només als regidors de l’Ajuntament, sinó també a representants de la policia i de la Guàrdia Civil.

D’una banda estan aquells que creuen que es tracta d’una tradició i que com a tal, cal respectar-la. D’una altra, estan aquells que pensen que quan les autoritats polítiques s’impliquen en un acte d’aquestes característiques, estan anant en nom de tots, tant dels catòl·lics, com dels protestants, dels musulmans, dels testimonis de Jehovà, dels agnòstics i dels ateus. Com quadra això?

Pel que fa a la societat civil, la cosa és diferent. Si una associació decideix democràticament anar-hi, doncs benvinguda sigui. A fi de comptes, és una associació lliure. Però la corporació municipal o les forces armades, formen part de l’estat i haurien de representar-nos a tots, no només a la majoria catòl·lica.

D’altra banda, què passaria si en un determinat poble de Catalunya hi hagués una majoria de musulmans? Haurien d’anar les autoritats a la mesquita de torn? O a la sinagoga?

Personalment, si fos regidor, no hi aniria a un acte d’aquestes característiques. Ja dic, respecto molt les tradicions, però crec que l’aconfessionalisme de l’estat, passa pel davant de la tradició.

Naturalment, dubto que la major part dels regidors es facin aquestes reflexions. Simplement és un dia per vestir-se de gala i anar a xuclar càmera. Tu, que els vots són els vots!