06 de setembre 2007

Flogs cerdans

D’un temps ençà, he vingut seguint de tant en tant l’activitat dels flogs (fotologs) de la gent de la Cerdanya. Al començament eren pocs, però com els bolets després de les pluges, han aparegut en quantitats ingents.

Això sí, encara que són molt nombrosos, la qualitat dels flogs deixa força que desitjar. En primer lloc, hauríem de diferenciar entre blocs, on el centre sol ser el text i flogs, on bàsicament trobem fotografies o gràfics amb algun comentari escrit. De blocs, poquets. Sembla que això d’escriure dóna massa feina i és més senzill posar una fotografia amb quatre comentaris penjim-penjam.

La immensa majoria, per no dir que pràcticament tots els flogs, són de gent jove, bàsicament d’adolescents. Tampoc és que esperi que posin abstruses disquisicions sobre mecànica quàntica, sobre història de la filosofia, ni sobre lingüística indoeuropea, però la veritat…

…La veritat és que deixen molt que desitjar. La immensa majoria són simples diaris que relaten de manera barroera, en un llenguatge absolutament esquelètic la darrera borratxera viscuda o parlen de com n’és de meravellós aquell amor o aquella amistat que un parell de mesos després estan maleint.

La imatge que donen de la nostra joventut no és que sigui ni bona ni dolenta: és simplement realista. Aquest és el jovent que tenim: poc educat, amb interesos culturals pràcticament nuls, narcisistes, preocupats només en ells mateixos o en el seu petit grup d’amics, insensibles a la realitat i autohipnotitzats per les seves entelèquies.

També hi ha algun element que destaca una mica per sobre de la mitjana, que va d’assabentat d’un determinat tema, però en general tampoc presenta gaire relleu.

El més sorprenent és que són capaços d’exposar públicament les seves interioritats davant del món, però es pensen que només ho llegeixen ells i els seus amics. Quan s’adonen que els seus pares també ho poden llegir o quan algú els deixa algun comentari que els fa despertar, ni que sigui per uns instants del seu somni daurat, solen reaccionar de manera grollera i maleducada. Generalment, esborren el comentari i actuen d’aquesta manera com l’estruç, que amaga el cap sota la sorra.

M’agradaria dir que he trobat moltes excepcions, que els joves cerdans no són com els tòpics els retraten, però això seria autoenganyar-me i no estic per aquest joc. Tenim el que tenim, ens agradi o no i la generació dels blocs és capaç de produir una bitassa realment ingent, totalment buida i carent de contingut.

Per ser honest, també és cert que algun se’n salva, però lamentablement estem parlant d’un parell, a molt estirar, tres o quatre blocs/flogs. La resta, si desapareixessin, tampoc ningú no els trobaria a faltar.

7 Comments:

At 11:39 a. m., Anonymous Anònim said...

Com que opinions n'hi ha per tothom... jo dire la meva :
Hem sembla molt be que la gent jove es comuniqui. De quina forma ? Aixo poc importa. Crec que el principal es comunicarse, estar al corrent del que fan els amics, etc. O es que s'ha de fer d'alguna forma concreta, carca, o segons l'estil d'algu que només compren la seva propia forma de fer-ho ?
Comprenc per hon vas... pero cal respectar als altres.
De totes formes, m'agrada molt el teu BLOG !
Salut !!!

 
At 12:09 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Mmmm... és que aquesta és la qüestió: la manca de comunicació. Cadascú pot posar el que vulgui en el seu flog. Jo poso coses molt diverses, per exemple.

Però la major part dels flogs que he vist són d'un narcisisme que esparvera. Vaja, que comuniquen poquet.

També, per ser honest, val a dir que això no és un problema només de la joventut ni dels cerdans. De flogs com aquests n'hi ha a patades pertot arreu i de gent de diferents edats, des d'adolescents fins a madurets :D

 
At 12:48 p. m., Anonymous Anònim said...

Val... pero crec que es una forma de comunicacio. El jovent d'avui, ja sabem que es aixi, i pel que fa a que comuniquen poc, no m'ho acabo de creure... Mes aviat crec que es molt el que es diuen. Pensem que al estiu les colles d'amics estan separades, i de vegades bastant, d'aquesta forma es poden comunicar dia a dia.
No se... a mi no hem desagrada com ho fan.
Es una opinio... i respecto la teva !
Salut !!!

 
At 8:27 p. m., Blogger Meister said...

El jovent, lamentablement, se li'n refot la cultura, la ciència, els valors. El que importa, com bé dius, és la darrera borratxera. Cal dir també que la manca de continguts és directament proporcional a la manca de cultura i estudis dels individus. És el peix que es mossega la cua i fent gala d'una improvització a l'alça reaccionen amb una violència també a l'alça només comparable a la merda amb que ens bombardegen a la tele.

No sé si recordes el text del meu bloc sobre assumir responsabilitats. En la línia, em sembla lamentable que algú que utilitza els mètodes de comunicació per escriure un comentari no tingui el mateix valor de firmar-los. Potser amaga el cap sota l'ala per temor a "represàlies". Carai si fas por Enric!!!

Només per acabar una puntualització: no s'ha observat mai que un estruç amagui el cap sota terra. És un mite dels dibuixos animats que ha trascendit a la cultura popular com a veritat científica i no en té gens! En tot cas sí que s'ha observat estruços rascant-se amb el bec la base de la pròpia ala.

Vinga, cuida't!

 
At 3:37 p. m., Anonymous Anònim said...

Meister :
A quines represalies et refereixes ???

 
At 7:13 p. m., Anonymous Anònim said...

Respecto totalment la teva opinió perquè suposo que li hauràs donat unes quanes voltes. Però jo també n'hi he donat. Ja fa un temps que jo també observo els moviments de les xarxes socials a Internet i m'agradaria dir que em temo que t'equivocas (almenys seguint el meu criteri).
No podem esperar que gent que encara no està formada parli de coses que encara no sap. Ara es té fotolog desde els 12 anys. Què s'han de dir dues nenes de 14 anys que passen TOT el dia juntes? Doncs no massa a excepció de les fórmules que malauradament han esdevingut típiques. Aquests flogs no reflexen res perquè sorgeixen de una moda, com van ser en el seu moment programes de televisió, maneres de vestir i parlar.
Pel que fa al narcissisme. Tant un flog com un blog, tant el teu, com el meu, com el del veí i el del seu cosí són narcissistes, per naturalesa. M'explico: aquests llocs web serveixen per a que qualsevol persona pugui dir la seva, per tant, si en crees un és perquè creus que tens quelcom a dir. He llegit alguns dels teus articles i tens una pasmosa quantitat de referències personals. En tot moment dones la TEVA opinió. Això ja és ser una mica narcisista, fet que avui en dia i tal i com està muntat el món, no és tan negatiu com sembla.
Pel que fa als interessos del jovent. Em temo que t'equivoques al afirmar categòricament que tenim interessos culturals prácticament nuls. Encara que ningú s'ho cregui els joves llegim, escrivim, fem fotos, anem al cinema, al teatre, escoltem música. Jo sóc asidu als museus de Barcelona, i creu-me, no sóc l'únic. De fet, és molt probable que en aquests moments els joves siguem els principals consumidors de cultura. Vaig a la biblioteca sovint i allà em costa més trobar adults que adolescents o gent jove. He parlat en primera persona, però és extensible a tota la gent que conec de la meva edat, evidentment hi ha excepcions, però suposo que com en tot.
Els flogs s'utilitzen per expresar quelcom. És un mitjà com qualsevol altre. Pots expresar amb una foto, amb un text, amb una paraula o fins i tot amb un signe de puntuació. Potser no s'utilitza degudament el llenguatge, però surto al carrer i m'adono que els joves encara tenen temps i capacitat per corregir, lamentablement, molts adults no.

Em dol que es pensi que els joves només ens tenim a nosaltres i als nostres amiguets al cap. Em preocupen moltíssimes coses i ara mateix cap d'elles fa referència al meu entorn social o a mí. Em preocupa més que en un futur els meus fills no tinguin aigua dolça que no pas el que soparé o el que faré a la nit. Però hi ha coses que nosaltres no podem solucionar de cap de les maneres, podem fer´-nos més activistas o menys, però la solució està en mans dels nostres amics els adults.

Narcisistes, barroers, insensibles, autohipnotitzats, carents de continguts?
Sí, aquesta és la generació que m'ha criat.

 
At 9:39 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Quan parlo de narcisisme em refereixo bàsicament fer-se fotos d'un mateix per ensenyar com n'estàs de "bo" :) Això abunda bastant, no m'ho negaràs.

No vull categoritzar universalment dient que "tots" els joves siguin de tal manera. Això seria errori. Però la tendència sí que crec que és aquesta.

Quan jo era jove també anava al cinema, al teatre, llegia llibres i visitava museus. De fet, ho continuo fent. I pertot arreu on hi vaig, gairebé no veig jovent.

Darrerament, a més a més, he pogut organitzar un seguit d'activitats diverses de caire cultural a Puigcerdà de tipus molt divers. Assitència variable de públic, de totes les edats, però jovent: zero.

Per això parlo amb una certa contundència. Ja m'agradaria a mi equivocar-me, ja, no et pots arribar a imaginar com m'agradaria que els joves -en general- tinguessin més interès per la cultura. Però pregunta a qualsevol editor quin segment de mercat correspon als joves i te n'adonaràs que, llevat d'alguna excepció, és molt poc.

Però com dius, és una opinió. De fet, hi ha estudis que demostren que els joves consumeixen més cultura que en altres dècades. Pot ser. De fet, el consum cultural juvenil mai no ha estat massa espectacular i potser avui dia, degut a les noves tecnologies i al major poder adquisitiu, aquesta tendència va a l'alça.

Ara bé, pel que jo puc veure i tocar, pel que fa a activitats culturals "públiques", el jovent hi és més aviat absent.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home