El 50è Aniversari dels Tractats de Roma

Acabem de celebrar fa pocs dies el 50è aniversari dels Tractats de Roma, origen de la Comunitat Econòmica Europea, actual Unió Europea. Ha plogut molt des de llavors. Espanya i Portugal s’hi van incorporar l’any 1986 i moltes coses han passat també d’ençà.

Per la nostra comarca, la Cerdanya, tradicionalment isolada i partida en dues administracions estatals i quatre de provincials/cantonals, comunitat típica de frontera, l’arribada de la Unió Europea ha representat tota una revolució a les nostres vides. La desaparició de la frontera –en tots els aspectes- i la moneda única –l’euro- ha trencat tots els motlles que havien estat vigents durant segles.

Però no només han canviat qüestions econòmiques o socials. Podem veure com molta gent d’aquest costat de la ratlla s’ha fet cases i viu al costat francès perquè encara resulta molt més econòmic que al costat espanyol. Tanmateix, amb el nou projecte d’Hospital Transfronterer, ha posat dues administracions tan diferents com la francesa i la catalana i serà un referent europeu i pioner d’aquest tipus de projectes.

Tampoc perdem de vista que l’aigua de Puigcerdà prové de França i està garantida per un tractat internacional molt antic.

La nostra comarca s’ha beneficiat i esperem que es beneficiï durant molt de temps del fet fronterer i, en aquests moments, de la debilitat del fet fronterer. D’altra banda, gràcies a la Unió Europea molts projectes de cooperació interestatal que abans eren impensables, s’obren camí a poc a poc.

Sóc un europeïsta convençut. No crec en una Europa superburocratitzada ni en l’Europa dels estats. Crec en l’Europa dels pobles, en la dels ciutadans, en la de les ciutats i municipis, en l’Europa cultural i la de les llengües. I tant de bo aquest sigui el camí que emprengui Europa en el futur.

Després del fracàs d’una constitució el text de la qual provocava maldecaps fins i tot als juristes de com n’era d’incomprensible, suposo que s’imposa tornar a les arrels del projecte europeu, a les arrels de la voluntat popular per poder construir un espai comú on tothom s’hi senti còmode. Aquesta és l’Europa en la qual jo crec.