L’adéu de Llach des de Verges

Dissabte per la nit vam poder gaudir del darrer concert públic de Lluís Llach des del seu poble natal, Verges. Va ser un concert preciós, molt emotiu on Llach va fer d’intel·lectual políticament incorrecte (almenys encara en quedava algun!) i va repartir pessigades a dretes i esquerres, mentre la classe política allà present s’ho mirava amb somriures postissos i la gent aplaudia a més no poder.

A part dels elogis que pugui fer sobre Lluís Llach com a cantautor i com a persona, volia incidir sobre un comentari del presentador de TV3, que em va tocar una mica la moral. Em refereixo a la insistència quasi malaltissa que Llach s’hauria d’haver despedit del públic amb un macroconcert al Camp Nou a Barcelona.

Per favor, com no! Tothom qui ha volgut ha tingut la possibilitat de veure Llach en concert el darrer any, ja que se n’ha fet un fart. Però no, un gran cantant ha de concloure la seva carrera a Barcelona, faltaria més! Què és això tan provincià d’acabar a casa seva! I a sobre al Camp Nou, faltaria més! La catedral dels grans esdeveniments i símbol de la ciutat i de Catalunya.

Doncs, no, senyors, no. Cadascú fa el que vol allà on vol. Em fa una certa basarda aquesta gent que sempre està criticant Madrid per centralista i que, si els deixessin, serien més centralistes a Catalunya encara, amb Barcelona.

Ben fet, Lluís, tu a la teva i ells que cantin el que vulguin. Suposo que et pressionaran per fer aquest famós macroconcert, que ja està programat i beneït per les classes dirigents del país. Les mateixes que van haver de desplaçar-se a un poblet que, llevat que fos campanya electoral, mai no visitarien, perquè Catalunya és Barcelona i la resta és “l’extraradi”.

Per cert, com a nota addicional, volia comentar que aquest cap de setmana també hi va haver un macroconcert a can Zam (a l’extraradi de Barcelona) organitzat per Radio Teletaxi. Es vulgui reconèixer o no, vam poder veure el mateix cap de setmana les dues Catalunyes. Aquestes que no existeixen, perquè segons la versió oficial són una, però que realment són dos. Vaja, el misteri de la Santíssima Dualitat…