Només som el jardinet de can Fanga (II)

Fa unes setmanes vaig escriure una entrada queixant-me que, per moltes coses, només som el jardinet de can Fanga. Naturalment, les coses no han canviat en tan poc temps. Una, però, sí que ha experimentat una lleugera millora: el tema dels cicles formatius de Formació Professional. Sembla que l'amenaça de fer vaga a començament de curs ha espantat els polítics, als quals els agrada dir sempre que tot ha començat sense incidències remarcables i s'ha aconseguit mantenir el cicle d'Administratiu i parlar d'altres possibles cicles.

Veurem com queda en un futur això dels altres cicles, però per una vegada, sembla que el fet de viure al Pirineu tot l'any i no només els caps de setmana i festes remarcables no és un desavantatge comparatiu.

Malgrat això, si comparem amb altres comarques del Pirineu català o fins i tot amb d'altres fora de Catalunya, com és el cas de la Jacetània (Jaca), tenim encara molt a reivindicar. Mireu si no quines inversions tenen allà: d'una banda, un aquarterament militar (cosa que no demano per la Cerdanya, evidentment), però que genera riquesa al municipi.

D'altra banda, un centre d'investigació del Pirineu depenent del CSIC, que ja m'agradaria tenir-lo per a la Cerdanya, lloc on es produeix una contínua sagnia de cervells que marxen a estudiar a fora i ja no tornen.

Finalment, els estan fent una pista d'hoquei nova de trinca i realment espectacular per no se sap quin motiu, mentre que si hem d'esperar que a nosaltres ens facin mai una de nova, ja podem restar asseguts, que ho tenim ben magre.

Però tampoc cal anar gaire lluny. L'altre nit estava sopant en un restaurant de Vilallobent i una senyora estava telefonant les seves amistats entre plat i plat. Quina va ser la meva sorpresa en sentir la següent afirmació:

- Sí, estic a Vilallobent. Heu de pujar un dia. Està tot preciós! El poble ha crescut molt i han fet unes cases precioses!

Això és la Cerdanya: un lloc per fer-s'hi la caseta i venir a fer el pijo una temporadeta. Ara bé, si marxa la llum, ni fa massa fred, per portar els nens a l'escola, per comprar la major part dels productes que no siguin de primera necessitat, per viure, en definitiva, per això ja tenim can Fanga.

Dir les típiques casetes ceretanes -i ja no parlo només de les de Vilallobent, perquè són totes clòniques- són precioses, és tenir el gust on el tenen les vespes. Clar que tothom pot tenir les preferències que vulgui.