18 d’agost 2006

L'acordió a Arsèguel

A finals de juliol van anar a Arsèguel a la trobada mundial d'acordionistes. Em feia especial il·lusió perquè feia anys que hi volia anar però encara no havia trobat l'oportunitat. Enguany he pogut satisfer la meva curiositat.

Vam arribar un xic tard, cosa que vam notar per dos tres clars: vam haver d'aparcar la prat d'abaix i la plaça on es reunien els acordionistes estava plena. Afortunadament hi ha alguna pantalla gegant per poder veure l'espectacle des d'altres indrets i altaveus per tot el poble.

Ja sé que és molt tòpic dir-ho i la frase està molt desgastada, però el marc és incomparable. Amb les estrelles lluint sobre la serra del Cadí, en una fresca nit de finals de juliol, tot envoltats de gent en un poble mig perdut a la muntanya.

Formacions i solistes d'arreu del món s'anaven succeint ininterrompudament a l'escenari, omplint la nit de músiques noves i de músiques tradicionals. Algunes, eren seguides amb devoció pel públic, que les cantava encantat, com la del lludrigó.

L'espectacle paga la pena de veure almenys un cop a la vida, tot i que la meva intenció és tornar-hi l'any vinent, una mica més d'hora per poder agafar un lloc una mica decent. us ho recomano a tots.