Llach a Puigcerdà

Per la passa Festa Major de Puigcerdà vam poder gaudir gratuïtament de l'espectacle que ens va oferir Lluís Llach a la plaça Cabrinetty, plena de gom a gom i encara més. Llach va demostrar que, tot i que ha anunciat la seva molt propera retirada dels escenaris, es troba en plena forma, amb una veu meravellosa.

Lluís Llach ens va regalar amb un ampli repertori, amb peces noves i alguna de clàssica, en especial als bisos, tot i que no va cantar "L'estaca" tal i com li reclamava part del públic. La veritat és que no m'estranya, perquè suposo que deu estar força cansat que li demanin el mateix a tot arreu. Malgrat tot, aquesta cançó ha esdevingut un himne internacional de la llibertat.

A mi, particularment, la peça que més em va agradar va ser "Verges 50", de la qual sóc un gran enamorat des del primer cop que la vaig escoltar, així com la de "Viatge a Itaca".

Llach ens va regalar en els seus monòlegs amb alguna perla antiestatutària, així com amb comentaris sobre política d'actualitat i de no tanta actualitat, que el públic, entregat, va aplaudir majoritàriament.

Moltes vegades he dit que a la Cerdanya la gent no es congrega per cap event cultural. L'altre dia, en una trobada a Josa de Cadí, de la qual parlaré un altre dia, un senyor que compartia taula amb nosaltres al dinar va pronunciar una d'aquelles frases lapidàries que caldria emmarcar:

"En aquest país (s'entén, Catalunya) la gent només es mobilitza pel Barça".

I tot i que li dono tota la raó, al concert de Llach va demostrar que també hi ha excepcions. Mai a la meva vida havia vist l'antiga plaça Major tan plena a vessar, tant al seu interior com als voltants i fins i tot als carrers d'accés. Ningú no es volia perdre el concert de Llach, qui sap si una mica pel morbo que potser mai més el tornarem a veure actuar a la nostra vila.

Ho celebro i m'alegro com a puigcerdanès que sóc que, almenys per una vegada, no haguem quedat malament de falta de concurrència.