09 d’agost 2006

Els incendis forestals: notícia periòdica

Cada any, quan arriba l'estiu, qualsevol telenotícies ens mostra la crua realitat de l'estat: incendis pertot arreu. S'ha convertit en una notícia típica i quasi bé tòpica, habitual, com la cançó de l'estiu, les vacances de la família reial a Mallorca o els festivals de música per tota la geografia. Per desgràcia en això ha esdevingut: en una notícia periòdica a la qual cada cop fem menys cas, a base de tanta repetició.

Però per desgràcia els boscos continuen cremant, els piròmans no són detinguts (perquè no em crec que cada any es generin tants piròmans nous) i les imprudències es repeteixen sense que es vegi cap millora a l'horitzó. Vaja, que la gent continua llençant cigarretes enceses des del cotxe sense cap mirament i segueixen abundant els dominguers que creuen que es pot fer una barbacoa a qualsevol lloc boscós, que així fa més patxoca i queda més autèntic.

El resultat és per tots coneguts: moltíssimes hectàries de bosc i de matoll cremats cada any, desertització, destrucció del teixit econòmic de moltes regions, gent a l'atur, ferits, àdhuc morts en les tasques d'extinció, milions llençats inútilment i, per descomptat, una catàstrofe ecològica que fa córrer rius de tinta però poca cosa més.

Per què no s'hi posa solució? Tots sabem que la major part dels incendis són provocats, sigui per la mà directa de l'home (negligències, barbacoes, cigarretes mal apagades, piròmans), sigui per línies d'alta tensió. Per què no s'atura? És que és impossible?

Està a punt d'aprovar-se una nova llei que impedirà requalificar en cinquanta anys els terrenys cremats -quasi sempre amb finalitats d'especulació urbanística- i que a més no deixarà que es posin dificultats a la reforestació. Veurem si finalment la llei s'aprova i s'aplica correctament.

D'altra banda, les negligències haurien de ser tractades més durament. Una persona que es posa a fer obres en què salten guspires al costat d'una zona arbrada, en ple estiu, sense cap mitjà d'extinció a mà, és tan responsable com qui llença una cigarreta encesa al mig del bosc o que qui fa una barbacoa un dia ventós a prop de zona arbrada. És una negligència criminal i la llei així ho hauria de contemplar.

I què dir dels piròmans? Suposo que molts deuen estar malalts, però llavors el lloc adient per a ells és un hospital psiquiàtric on podrien ser tractats. Deixar-los lliures és convidar-los a que destrueixin el país, a que el cremin de soca-rel i que impedeixin que les generacions futures puguin gaudir d'una natura mínimament en condicions.

A més a més, el país hauria de disposar de mitjans d'extinció, que crec que són insuficients, pel que s'ha vist recentment a Galícia. L'Administració de l'Estat s'hauria de coordinar millor amb les autonòmiques i amb els municipis i deixar de tirar-se la pilota sobre qui té la responsabilitat darrera. Tots tenim la responsabilitat darrera.

Però sembla que molts polítics veuen les catàstrofes com una oportunitat grandiosa per fer-se la foto, sortir a la tele i llançar tanta porqueria com puguin als seus adversaris polítics. I nosaltres, en comptes de demanar-los responsabilitats per la seva inutilitat i manca d'escrúpols, encara mirem embadalits el xou que munten.

De debò, Espanya és el país europeu amb més risc de desertització. Tenim el desert a les portes i el canvi climàtic no ajudarà precisament a que les coses millorin en un futur immediat, ans el contrari. Per tant, més val que espavilem tots junts... o ens cremaran per separat.

1 Comments:

At 5:02 p. m., Anonymous jordi said...

De fet a l'area metropolitana de Barcelona, ja es va aprobar una normativa , que prohibeix construir a les arees cremades. Ara segurament es fará a tot el territori.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home