Només som el jardinet de can Fanga

Fa uns dies, l'AMPA de l'IES Pere Borrell va anunciar mobilitzacions -una vaga, vaja- pel començament del curs vinent per protestar per la supressió del cicle de gestió administrativa de Formació Professional i, a més a més, per posar de manifest que la Cerdanya disposa de molts pocs cicles formatius en comparació amb altres comarques del Pirineu, molt menys poblades que la nostra.

La resposta de la delegació de Girona d'Educació no s'ha fet esperar: que això són males maneres, que si el Delegat no té cap proposta, que si naps, que si cols. Com poden dir a Educació que no tenen cap proposta sobre la taula si els cicles formatius s'estan reclamant des de fa més d'una dècada, tant des del propi institut, com des de les diferents administracions locals i comarcals?

Bé, és el de sempre: política. Però política de la dolenta, de la de qui dia passa, any empeny, de la del buròcrata de despatx, allunyat de la realitat que gestiona que passa de tot i que, total, avui som aquí, demà vés a saber on anirem a petar si hi ha un canvi de Govern. Tot plegat, força patètic.

Per algunes coses -moltes, de fet- la Cerdanya no és més que un jardinet de can Fanga. I dic can Fanga i no Barcelona, perquè no és només des de Barcelona que se'ns veu així, sinó des de bona part de l'àrea metropolitana. Són aquells que defineixen Catalunya com "Catalunya ciutat", com una simple extensió de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ja m'agradaria a mi tenir els serveis que tenen a Barcelona, ja! Però no, només servim perquè la gent pugi els caps de setmana i festes de vetllar a omplir-se d'oxigen els pulmons. Però els ciutadans -perquè som això, ciutadans- que vivim tot l'any aquí dalt, som ciutadans de segona. Quan a Barcelona marxa la llum, tot són corredisses. Aquí, a menys que sigui cap de setmana i estigui tota la intelligentsia barcelonina pendent d'un partit del Barça, ningú no corre pas.

Ja prou trist és no tenir cap universitat propera i que tots els nostres joves hagin de marxar a Barcelona, Vic, Lleida o Girona a cursar estudis superiors. És igual! Que les nostres comarques es queden sense gent jove? No passa res, això no es veu des de la Gran Ciutat, no és el seu problema.

La demanda de cicles formatius pot permetre paliar ni que sigui una miqueta la sagnia de joves que marxen a estudiar fora i ja no tornen més que per Nadal i per la Festa de l'Estany a veure la família. No és una demanda capritxosa de quatre ments ocioses, sinó una necessitat real del territori.

Però és igual, el buròcrata filòsof de torn deu ser de vacances i d'això ja en parlarem -que no ho arreglarem- un altre dia.