La generació perduda de la Cerdanya

Un fenomen del qual cada cop sóc més conscient és que a la Cerdanya hi ha tota una generació (possiblement més d'una) perduda. I quan dic 'perduda' ho dic en un sentit literal: que ja no hi són.

Són totes aquelles noies i nois que van marxar un dia de la comarca per estudiar, la majoria a la universitat i que ja no van tornar, perquè no tenien treball d'allò que havien estudiat a la Cerdanya o, senzillament, perquè s'havien habituat a un altre mode de vida i tornar no els convencia.

Malgrat això, crec que la causa principal és que molts joves potser sí que tornarien il·lusionats a la seva comarca si tinguessin un lloc de treball adient a les seves espectatives laborals i professionals. Però no és el cas. Perquè, quans enginyers, informàtics, advocats o metges pot absorbir la comarca?

D'acord que la Cerdanya no és una comarca excessivament poblada, però és que des d'aquí tampoc s'ha mogut gaire la gent -i entre ells els polítics- per oferir possibilitats de futur als joves. Després, tot són cridòries que els joves marxen.

Però quin mercat laboral vol la Cerdanya? Mà d'obra barata per a la construcció o per despatxar a les botigues? Cambrers? Feines, en general, no gaire ben remunerades i poc especialitzades?

Si la comarca vol que els joves no marxin, ha d'oferir quelcom més que aquestes feines. El potencial econòmic hi és. Però sembla que a ningú no l'importa pas el futur ben magre que ens espera si la població continua envellint.

Un parell d'exemples ben notables: als partits polítics i a les associacions els hi costa cada cop més trobar gent jove que s'hi vulgui implicar a les seves activitats. No és que els joves passin -que alguns, també- és que simplement no n'hi ha, de joves.

Què haurem de fer? Anar-los a buscar a l'Àfrica, també? I què els oferirem? El mateix d'ara? Potser que hi pensem, perquè una societat envellida que margina els seus propis recursos humans és una societat condemnada a la decadència.