Urbanisme a Puigcerdà (i III)

Per acabar aquest tema, em centraré exclusivament en el tema dels aparcaments que, sembla ser que és el que ha aixecat més polèmica a la Vila, especialment al sector comercial que, no ho oblidem, és el que dóna vida al centre de la població i del qual depenen directament unes 600 persones, que no és poca cosa.

Es diu que els dies no punters (temporada baixa, entre setmana) hi ha prou places d’aparcament. Cert. Però si traiem les poques que hi ha al centre, no quedarà ni tan sols això.

D’altra banda, no crec que tothom estigui disposat a pagar el pàrquing SABA per comprar una barra de pa i el diari. Això sí, és cert que hi ha un pàrquing municipal al carrer Escoles Pies en què no pagues la primera hora i que hauria de servir per aquests casos.

Així doncs, el més preocupant és què passa els caps de setmana i festius, quan el poble se satura. Doncs bé: el pàrquing SABA està ple. I té gràcia, perquè és caríssim i fins i tot un perill, ja que en tenir l’ascensor deshabilitat cada dos per tres, obliga als pares amb cotxet i a les persones amb mobilitat reduïda a circular per les rampes dels cotxes, amb el conseqüent perill per la seva seguretat.

Afegim-hi que l’esmentat pàrquing s’omple ràpidament. Què fa la resta de cotxes? Doncs anar a aparcar a la cinquena forca. Si traiem les poques places que resten al centre sense oferir alternatives d’aparcament, encara hauran d’anar a aparcar més lluny. Si estenem la zona blava encara més, potser ja que ni pugin al poble, perquè els sortirà més a compte quedar-se a casa seva.

Aquest problema ja el tenim ara, no ens enganyem. Però la nova remodelació l’agreujarà. Tampoc siguem il·lusos: qualsevol mesura té els seus inconvenients. Però si realment s’aposta pel comerç i pel turisme, s’hauria de fer un plantejament seriós i fer d’una vegada aparcaments en una quantitat adequada. Això vol dir que no es podran fer tants com el comerç voldria, però crec que s’hauria de fer més que allò que l’Ajuntament proposa ara mateix.

Per desgràcia, els terrenys propers al centre urbà on es podrien haver fet aquestes infraestructures s’han malbaratat i ara no tenim espai disponible. Solució: pàrquings subterranis com el de SABA caríssims i amb problemes de manteniment. S’ha parlat de fer un pàrquing a l’Institut, al carrer Higini de Rivera, al passeig 10 d’abril… tots subterranis i, per tant molt costosos econòmicament. Això suposant que durant les obres no ens surti alguna sorpreseta arqueològica i la tornem a tenir liada.

En fi, que em penso que això no s’arreglarà i es farà el que s’ha fet sempre: posar un pedaç. Sento ser pessimista, però és que no veig cap solució a la vista que vulgui ser assumida econòmicament per ningú.

Un apunt final, sobre la plaça dels Herois i la de Santa Maria. Només una pregunta, a qui correspongui: per què les anomeneu places quan voleu dir terrasses de bars? Els nous projectes contemplen una expansió de les terrasses i fer-les cobertes i d’obra. Perfecte! Això vol dir que hi ha dos tipus de persones a Puigcerdà: els que paguen impostos i tenen un local i els que paguen impostos i, per una mica més, poden tenir dos locals envaint l’espai públic urbà. Sort que tenim un govern d’esquerres, que si arriba a ser de dretes es venen el campanar per fer un bloc de pisos!