Moltes gràcies, Espanya!

Voldria donar les gràcies públicament a tota aquesta gent tan simpàtica que fa que els catalans ens sentim com a casa a Espanya. Sí, sí, ja sabeu, els mitjans de comunicació procatalans de Madrid, com la COPE, El Mundo, ABC, La Razón o fins i tot El País. Gent que creu en la diversitat cultural d’Espanya (amb ny), com Federico Jiménez Losantos o Pedro Jota Ramírez. Aquesta gent.

Però també als innombres i anònims ciutadans espanyols que ens dediquen comentaris afalagadors d’admiració com ‘insolidaris’, ‘garrepes’, ‘separatistes’, ‘polonesos’… ai, perdó, volia dir ‘insolidarios’, ‘tacaños’, ‘separatistas’ i ‘polacos’.

Tota aquesta gent que creu que no podem tenir un Estatut fet per nosaltres mateixos sense que ells hi hagin de ficar el nas. Tota aquesta gent que es pensa que Espanya ‘es una unidad de destino en lo universal’, per als quals, la unitat de l’estat no és una qüestió política o ideològica, sinó un tema sagrat, religiós (curiosa religió aquesta).

Dono les gràcies també a la Conferencia Episcopal Española, per ser tan comprensius amb nosaltres i per defensar la democràcia, la pluralitat social i nacional de les Espanyes i per estar sempre al costat dels creients i no dels interessos d’uns pocs.

No vull oblidar-me de la intelligentsia espanyola, aquest meravellós conjunt format per filòsofs, artistes, escriptors, actors, etcètera que sempre ens han defensat quan algú ha gosat d’atacar-nos.

Entre ells, els historiadors, que reconeixen que Catalunya va ser una nació en el passat i que tenia i té una llengua i una cultura pròpies. Però també als espanyols que accepten aquest fet i que parlen amb admiració de la nostra llengua amb expressions com ‘hable la lengua del Imperio’, ‘¡en cristiano, joder!’, ‘a mí no me vengas con ese asqueroso dialecto’, ‘no ladres, perro catalán’.

I sobre tot a la gran quantitat de ciutadans que, sabent que Catalunya rebia un finançament injust, han posat el crit al cel en nom de la solidaritat interterritorial i han obligat al Govern a fer que Catalunya (i altres comunitats) puguin rebre allò que en justícia els correspon.

A tots vosaltres, ciutadans exemplars, exemples vius de tolerància i democràcia, a vosaltres que creieu en el respecte mutu i el diàleg, a tots vosaltres, mil-i-una gràcies. Sense vosaltres, molts de nosaltres encara tindríem la bena als ulls i creuríem que Espanya ens vol i és el nostre país. Gràcies per fer-nos cada dia una mica més independentistes i per voler el nostre país, Catalunya, un país lliure i sobirà.