Arbres ecològics

Seguint amb la coneguda tàctica de la llonganissa, tal com s’explicava a la mítica sèrie de TV britànica Sí, Primer Ministre, o sigui, rodanxeta o rodanxeta, a Puigcerdà ens han tornat a tallar arbres. Concretament en un dels revolts de l’avinguda Schierbeck.

Desconec per què ho han fet, si perquè “molestaven” o perquè volen edificar. No ho sé ni m’importa gaire. L’única cosa que veig és que a Puigcerdà cada cop tenim menys arbres. És clar que això tampoc sembla preocupar a gaire gent.

Un petit exemple. Per Nadal, des de l’Ajuntament s’obsequiava amb un arbre de Nadal provinent del bosc municipal de Saltèguet. El motiu: hi havia sobrepoblació d’arbres i calia arrancar una certa quantitat. Però en comptes de convertir-los directament en biomassa o en llenya, es van regalar als vilatans.

Aparentment, res a objectar. Els arbres s’havien de destruir igualment. Però jo em pregunto: aquesta és la millor manera d’aprofitar-los? Vull dir, que ara es pot haver creat una necessitat perversa. Pel proper Nadal, quan alguns vilatans no tinguin el seu arbre de Nadal gratuït, potser més d’un tindrà la brillant idea d’anar a arrancar-lo al bosc. És allò que hem transmès: que un arbre lo val res.

El més divertit és que, a sobre, ens ho venen amb etiqueta ecològica. Vaja, que l’arbre, un cop utilitzat, es trinxa i es converteix en biomassa. Vés per on! A ningú no se li va ocòrrer una altra idea, per exemple, transplantar els arbres a un altre lloc on fessin falta? Ui no, que això és molt car i no dóna vots. És més ecològic matar arbres!

Allò que realment és ecològic és que l’arbre creixi i faci la seva funció i, només quan mori, que es converteixi en biomassa. Evidentment, els boscos que tenim no són massa naturals. Molts d’ells són plantats i no estan en equilibri amb el medi. Així és normal que calgui fer neteges periòdiques.

Però tornant a la Vila, us n’adoneu que cada cop tenim menys arbres? Que molts d’ells estan malalts o que ja són vells? Després volem vendre natura pertot arreu, però ens carreguem tot el que se’ns posa pel mig. Ningú no pensa gaire en les conseqüències. L’important és construir, construir, perquè entrin calerons a les arques municipals. De la qualitat de vida, ni en parlem, que això no té cap mena d’importància.

Fa unes setmanes, davant de l’Institut es va penjar –com és habitual- una pancarta i en un dels extrems es va lligar a un arbre. Els crits que se sentien des de l’Ajuntament pel mal que li podien fer al pobre arbre van ser considerables. Es va haver de canviar parcialment la ubicació de la pancarta.

Però quan es tallen arbres i arbres o es reparteixen gratuïtament com si fossin carmels, no se sent cap crit. En teoria tenim un àrea de Medi Ambient a l’Ajuntament. Si la memòria no em falla, també teníem un àrea de Paisatge. De debò hi ha algú en aquestes àrees? Vull creure que sí, però als fets em remeto.

Allà on hi ha pocs arbres, els cuiden molt, els mimen. Aquí sembla que ens destorbin. Després, els mateixos que els fan tallar o que ho permeten, s’omplen la boca d’ecologisme i vinga a parlar del canvi climàtic i del CO₂. Doncs, senyors, potser que parleu menys i feu alguna cosa, perquè –per si no us n’heu adonat- la gent ja fa molts anys que ha deixat d’escoltar-vos i només es fixen en allò que feu. Vosaltres mateixos.