El català a la xarxa

Google va anunciar fa una setmana que digitalitzaria 300.000 obres en català provinents de les biblioteques. Crec que és una d’aquelles notícies que trascendeixen l’àmbit cultural i que ens hauria de fer sentir contents a tots els que parlem la llengua de Llull i de Verdaguer.

Avui dia, allò que no es troba a la Xarxa, o sigui, a Internet, no existeix a ulls de moltíssimes persones. Sobre tot, la gent jove fan servir Internet com una mena d’enciclopèdia galàctica del coneixement, on és tot. Per desgràcia no sempre és fàcil destriar el gra de la palla, però això ja és una altra qüestió.

L’important és que la cultura catalana serà present a la Xarxa de manera massiva i completa. Les grans obres dels autors catalans, mallorquins, valencians, rossellonesos, algueresos i de la Franja, podran ser consultats on-line des de qualsevol lloc del món.

Des de certs àmbits i durant dècades, per no dir segles, se’ns ha intentat convèncer que la cultura catalana era una cosa regional, sense valor. El “vernáculo” li’n deien. Una mena de cosa d’estar per casa, sense valor cultural. Les coses importants s’havien de dir en francès o en castellà i deixar-se de patois.

Però, ves, la realitat és tossuda. Quan el gran crític literari Harold Bloom escriu el seu famós Canon de la literatura occidental, al costat de la literatura anglesa, francesa, castellana o russa, hi figura la catalana i cita a personatges tan nostres com Ramon Llull. Alguna cosa deu voler dir, això, oi?

El principal problema és que ni nosaltres mateixos ens ho creiem. Quanta gent, fora de l’obligatorietat de l’escola, ha llegit algun llibre de Salvador Espriu, de Jacint Verdaguer, de Joan Maragall, de Raimon Lull, de Ausiàs March, de Mercè Rodoreda o d’en Pere Calders?

Si Canigó o L'Atlàntida haguessin estat escrits en francès, serien poemes nacionals i els nens n’aprendrien fragments de memòria a l’escola. Però Verdaguer va tenir la sort i la desgràcia d’escriure en català i per als catalans. I això té al seu peatge, no cal que ens enganyem.

Esperem que el fet de tenir aquestes 300.000 obres catalanes a Internet n’augmenti el seu valor, no tant literari, que ja el tenen, sinó en la nostra autoestima. Que bona falta ens fa!