Regalets foranis

Abans que res: Bon Any 2017!

I ara anem per feina…

Cada vegada que arriba un període festiu més o menys extens (Nadal, Setmana Santa, agost, algun pont especialment llarg) ens trobem a Puigcerdà amb la típica invasió de gent forània.

És cert que als comerciants, restauradors i hotelers la cosa els sol anar força bé, però la resta de mortals hem de carregar amb els típics enbotellaments, gentades, etcètera. Prou que ens en faríem càrrec molt més amablement si no fos perquè hem de patir, a sobre, l’incivisme de molta gent.

No és que els d’aquí siguem uns santents. A tot arreu hi ha de tot, això vull deixar-ho clar, però també és cert que, quan multipliques la població per varis dígits, és normal que el nombre absolut de cretins –sí, no es pot dir d’altra manera-  augmenti espectacularment.

Així, ens trobem amb la clàssica escampadissa de tot tipus d’objectes sobre l’estany gelat (algun any han arribat a llançar-hi fins un container de brossa o una tanca metàl·lica), destrosses al mobiliari urbà (la darrera, la del pobre cérvol il·luminat de davant de l’església de Sant Domènec), pintades diverses (generalment amb faltes d’ortografia, cosa que ja denota quin nivell cultural tenen els que les fan, per si havia quedat algun dubte): la llista és inesgotable.

Permeteu-me, però, esmentar-ne un parell més: els ascensors públics s’espatllen immediatament. No és estrany que la resta de l’any les avaries siguin limitades però que sempre s’espatllin quan arriben les gentades? Per què deu ser? Potser perquè se sobrecarreguen innecessàriament? O just el contrari: perquè si hi ha dos ascensors, molta gent es reparteix sense omplir-los mínimament, augmentant tontament el nombre de viatges? O potser perquè es fan bestieses, com posar-se a saltar o a jugar amb els panells de control?

Naturalment ja no parlo de trobar-se gossos a dins (està prohibit), bicicletes (està prohibit) o gent fumant maria (em penso que també està prohibit). Tot fantàstic i molt cívic.

Un altre regalet dels dies amb molta gent és l’ocupació indiscriminada de les places reservades a gent amb mobilitat reduïda. Vaja, que es fotin, deuen pensar. O d’aparcar en qualsevol lloc, per increïble o prohibit que estigui, o per molt que impedeixi la normal circulació. Això és la muntanya i tot s’hi val. Vés-hi tu a fer el mateix davant de casa seva, a la ciutat, i veuràs com es queixen! Però aquí no passa res!

Per desgràcia, he de dir que hi ha una tolerància malaltissa per part de tothom amb aquests despropòsits, no sigui que espantem el turisme, eh? En fi, que molt em temo que tenim el que ens mereixem. El que no sabia és que ens meresquéssim tan poc…