05 de gener 2017

Insostenibilitat



Veig als mitjans de comunicació que a les pistes d’esquí de Baqueira porten la neu amb camions i helicòpters. No és el primer any que passa. Aquí, a Cerdanya, per exemple, tenim esquí nocturn i quan fa una mica de fred, encara que no hagi nevat, es posen a fabricar neu artificial tirant de l’aqüífer com bojos.

L’esquí s’està convertint en un malbaratament de recursos i energia. Una cosa és aprofitar la neu que cau del cel per fer negoci, cosa que em sembla molt bé, mentre es faci amb un mínim de seny, i una altra molt diferent és destrossar-ho tot i gastar de manera irracional recursos que, cada vegada són més escassos, com poden ser l’energia o l’aigua.

Però tot queda justificat a l’hora de fer negoci. És cert que les comarques de muntanya viuen bona part de l’any de l’esquí i que si no fos per aquest or blanc, possiblement aquestes comarques es despoblarien i caurien en un oblit molt més fort del que de fet ja patim.

Ara bé, d’aquí al “tot s’hi val” hi ha una certa distància. Realment és així? Tot s’hi val? Pensem-hi una mica. La neu serà cada vegada més escassa en cota baixa degut a l’escalfament global. Hem de continuar invertint cegament en aquest negoci o hem de començar a cercar alternatives?

Una comarca de muntanya com és la Cerdanya té dues possibilitats serioses a plantejar-se: aprofitar els recursos naturals per muntar una petita (o no tan petita) indústria de productes de la terra (formatges, mel, herbes remeieres, carn ecològica o no ecològica, etc) o bé dedicar-se a un turisme naturalista i cultural de tot l’any.

Naturalment, també podem potenciar el teletreball de professions tecnològiques o d’altre tipus, però això requereix una certa inversió en millora de les comunicacions i altres inversions públiques que, ara com ara, es dediquen a les pistes d’esquí, per exemple.

En fi, que sigui quin sigui el futur que ens depara, no és sostenible portar la neu d’altres llocs en camions o en helicòpter: massa car, massa sorollós, massa ridícul.