Si no neva, pinta-ho de blanc

Fa un parell d’anys que a Llívia, al parc de Sant Guillem es ve instal·lant una mena de circuit de neu, perquè dir-ne pistes d’esquí fóra massa agosarat, per tal que la gent pugui fer la primera esquiada de l’any sense sortir de Llívia.

Turísticament, la idea em sembla bé, perquè és una activitat que de ben segur que atrau el seu públic. Però ecològicament, em sembla una veritable animalda portar tones de neu de Font-romeu fins a Llívia per tal que unes quantes persones le spuguin trepitjar.

Em recorda una mica a la “brillant” idea que va tenir l’anterior administració municipal de Puigcerdà de convertir la ronda de l’estany del Torniquet en una pista d’esquí, posant-hi canons de neu, amb l’enorme cost d’energia i malbaratament d’aigua que hauria comportat.

La neu és on és la neu: no cal moure-la. Puc entendre que es faci en situacions excepcionals, com uns Jocs Olímpics quan les precipitacions no han estat allò que s’esperava. Però fer-ho per caprici, només per atraure uns quants turistes ho trobo una cosa totalment insostenible i antiecològic cent per cent.

De totes maneres, si la cosa funciona, suposo que es continuarà fent. Tot està dins de la mateixa dinàmica: posar canons de neu si no neva a les pistes, portar neu de la muntanya a la vall quan no neva i així successivament.

És com aquell any que a determinades zones residencials d’Estats Units hi va haver una sequera severa i no es van poder regar els jardinets de les cases, molts americans van optar per pintar de verd (!) la gespa resseca per tal que semblés una altra cosa. I la veritat, és que la pintura verda cantava des de ben lluny!