12 de desembre 2012

Llums de Nadal i altres falòrnies



Ja arriba el Nadal i els carrers es guarneixen per rebre’l. De vegades, penso que en fem un xic massa. Vull dir, que posar un mes abans del Nadal els llums als carrer és passar-se una mica. Vaja, que està bé això de fer ambient, però potser cansa una mica. Em recorda a allò de: “Ja és primavera al Corte Inglés” en ple mes de gener, no sé si m’explico…

Altrament, caldria veure què posem als carrers per guarnir-los. Penso que darrerament, amb això de l’estalvi energètic estem posant una il·luminació força penosa. Curiosament, amb l’excusa de la contaminació lluminosa, posem unes llumenetes blavoses, enfosquides i tristes que fa més pena que no pas altra cosa. Només cal veure el campanar, tot i que aquest està il·luminat així tot l’any. Ara bé, després, si mirem Puigcerdà de lluny el color preponderant és el taronja de l’enllumenat públic. Tant és així que semblem una zona industrial del Vallès més que no una bonica població del Pirineu. I això es pot aplicar a la major part de la Cerdanya, també.

A mi particularment, aquests leds de color blau-blanquinós que pengen dels carrers, em deprimeixen més que no m’animen. Si el que es pretén és incentivar les compres, anem ben errats amb aquest tipus d’il·luminació. El Nadal hauria de ser coloraines, intermitències, amb colors ben vius i llampants. Però en fi, sembla que tot canvia i això no està a redòs de l’onada del futur.

Després està el tema de la permanència. Abans, la decoració nadalenca es posava per santa Llúcia (13 de desembre) i es treia per la Candelera (2 de febrer). Actualment, s’aprofita per posar la decoració el pont de la Constitució i es treu tot ben depressa, després de Reis. I és que el Nadal dóna pas, inmediatament i sense excusa possible, a les rebaixes de gener.

Que el Nadal ha esdevingut pur comerç és evident, però tampoc cal criticar-ho massa, perquè si abans no ho era, devia ser més per manca de diners que no pas per manca de voluntat de ser. Les festes grosses que duren dies i dies ja ho tenen això: acaben convertint-se en un seguit d’excessos: etílics, gastronòmics, comercials, benèfics, etc.

Els excessos arriben fins i tot al món de l’esport i del lleure: si no, veieu les maratons de cap d’any o aquesta mania de fer competicions de natació en aigües gelades per Nadal. I naturalment, l’esquí, que és aquesta mania que molts humans tenen d’anar a la muntanya en ple hivern quan tot està ben cobert de neu i la resta de la natura mor o hiverna.