Concerts deslluïts

Fa més de vint anys que hi vaig al Festival de Música de Llívia i he de dir que, enguany, tot i les bones intencions, el festival està resultant molt, molt fluixet. En general, formacions poc conegudes, de pocs músics i amb programes més reduïts que altres anys, que es compensen, afortunadament, amb bisos generosos.

Ahir per la nit, per exemple, vaig assistir a un concert de gospel: un pianista, quatre cantants i, el que no havia vist mai encara a Llívia: megafonia! El piano sonava metàl·lic i tot plegat aclaparava una mica. Tot i que els cantants ho van fer prou bé, va decebre una mica. I pel preu, se suposa que era un dels plats forts de la programació.

Entenc que estem en època de crisi, però abans que aigualir el vi, millor fer menys concerts i de més qualitat. Crec que la gent ho entendria, més que no fer una mica de vull-i-no-puc, que sempre és més criticable.

Esperarem a veure la resta de concerts per fer una valoració final, però em temo que veient el programa, no variarà gaire la meva opinió. Esperem que sigui un sotrac provisional i que el festival recuperi en properes edicions el seu esplendor passat.