04 de maig 2012

Noves formes


Vivim temps agitats. Darrerament, setmana sí, setmana també, veiem un munt de manifestacions al carrer, bàsicament degudes al context de crisi econòmica en què vivim i per les mesures que els governs han decidit adoptar per combatre-la, amb major o menor encert.

Però en qualsevol cas, he pogut observar un factor comú en totes aquestes manifestacions, siguin pacífiques o violentes, estiguin protagonitzades per estudiants, antisistema, mestres o aturats: no serveixen de res. O millor dit: els governs de torn, els municipals, els autonòmics, l’estatal I per descomptat que l’europeu, se’ls passen pels dallonsis.

Per què? Em sembla obvi: perquè han perdut efectivitat. Antigament, una vaga o una manifestació implicava una clara pèrdua de productivitat a les indústries. Això podia fer que els burgesos amos de les indústries pressionessin el govern de torn per tal que posés fi a les vagues, per les bones o per les dolentes, però en qualsevol cas eren temudes.

En els primers temps de la democràcia, els polítics, encara temerosos de segons quina memòria històrica contemplaven amb preocupació els moviments populars massius i els tenien en compte fins a un cert punt. En tot cas, s’acollonien força.

Però el polític d’avui dia ha descobert que aquests moviments populars al carrer no impliquen res. No sol haver canvi de vot. La major part de la gent no els secunda, per la qual cosa l’economia del país continua fent la viu-viu i, el millor, no hi ha canvis de govern ni destitucions. Recordem que el nostre país no ha patit mai una revolució com la francesa ni la guillotina ha format part del mobiliari urbà de les nostres places. Per dir-ho d’alguna manera.

Així, el polític de torn sap que encara que demà perdi les eleccions, es podrà refugiar en un bon sou en alguna empresa potent en un càrrec de consultor que li tornarà els favors que li hagi fet quan manava, fins que l’alternança “democràtica” li permeti tornar a ocupar llocs de poder.

Llavors, per què haurien de tenir por la nostra classe política a les manifestacions? Fins i tot ho deuen veure com una vàlvula d’escapament de la pressió del tot desitjable.

Si el poble vol canviar les coses, a part de les urnes, haurà de cercar nous mètodes de pressió i de protesta no violents, però efectius, perquè això de sortir al carrer amb pancartes i globus pot ser molt engrescador, però no serveix pràcticament de res. A sobre se’ns en pixen.

1 Comments:

At 12:55 p. m., Anonymous Anònim said...

A dia d'avui no hi ha cap altre sistema o manera per a poder influir. Quan hi ha eleccoions és l'hora de posar i treure.
Si la majoria relativa del nostre país ha triat el que ha triat deu ser que ja els està bé.
Els està bé pagar per les receptes als jubilats. Pagar per circular per ñla xarxa viaria de carretgeres i autopistes. Pagar per
tot. Recordo la darrera campanya electoral autonòmica on ningu volia treure el tema de les retallades. Només una agrupació ho va fer. Reagrupament. No va treure ni un diputat.
Qui vulgui maninfestar-se és lliure de fer-ho. El moment de decidir realment és a l`hora de votar. I , de moment, si els convergents no volen continuarem amb el mateix de sempre. Cornuts i pagan el veure.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home