Sobren municipis (i II)?

D’altra banda, no sempre eliminar municipis és la solució màgica que estalvia un munt de calés i ja està. De fet, si bé l’administració municipal té uns costos que es poden estalviar fusionant municipis, també és cert que cal fer una mica de memòria històrica i veure què va passar amb els municipis que durant els anys 60 i 70 de la dictadura franquista es van obligar a fusionar-se.

El cert, és que molts dels nuclis que van deixar de ser municipi han perdut potència demogràfica i alguns gairebé s’han despoblat. La qüestió és molt simple: quan tens un ajuntament al costat de casa, és fàcil que et solucionin els problemes que puguis tenir i que siguin de competència municipal. Però quan està lluny, passes a ser “un més” i de vegades, fins i tot una mena de molèstia que no val la pena d’atendre.

Altrament, la principal despesa dels municipis prové dels serveis que ofereixen. I això no se soluciona fusionant municipis. Jo crec que només caldria fusionar els municipis més petits, mancomunar serveis en els municipis mitjans, potser fent servir els consells comarcals o altres entitats ja existents, com les Diputacions provincials i, finalment, reduint despeses inútils com voler un poliesportiu a cada municipi, encara que sigui per a quatre gats.

Una excepció a tot això, potser fóra l’educació. Sempre he estat partidari que els nens puguin estudiar tan a prop com sigui possible de la seva casa. És important poder mantenir les escoles dels petits municipis en la mesura que sigui econòmicament possible. No dic ja rentable, que no ho serà mai, però sí amb una certa lògica. Potser no té sentit tenir una escola per tres o quatre nens, però llavors hi ha d’haver una xarxa gratuïta i eficaç de transport escolar, com la que s’ha intentat crear i no hi valen retallades.

L’educació és una cosa molt seriosa. Abans de plantejar-se de fer poliesportius o grans locals socials que no serviran de res, potser seria molt millor que els municipis invertissin en escoles primàries, encara que fossin petites. Insisteixo: no és econòmicament rentable, però crec que és important poder retenir els nens que té cada municipi si no volem un despoblament dels petits nuclis que acabi solucionant de facto el problema.

Hem de pensar que la major part dels municipis de Catalunya i encara més al Pirineu, són municipis petits. Viure fora de les grans ciutats és car. Cal mantenir infraestructures repartides per un territori extens i això és costós. Seria molt més barat si tots visquéssim prop de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però és aquest el país que volem?

Jo prefereixo un país descentralitzat fins a un cert punt. Potser el Pirineu no és viable, però és una realitat històrica tossuda i crec que la gent trobarà motius per continuar vivint-hi, així que més val que fem el possible entre tots plegats per tal que això no sigui una experiència traumàtica.