Un exemple de comerç

Fa unes setmanes van tenir lloc els campionats universitaris de rugby i hàndbol a la Cerdanya. Naturalment, se’ns va vendre com una bona inversió, ja que això havia permès de salvar la temporada als hotels i de retruc, havia beneficiat molt als comerços cerdans.

I hom es queda tan content i va i s’ho creu. No dubto que els hotels hagin sortit beneficiats, a fi de comptes, el final de la temporada d’esquí ha estat desastrosa, entre meteorologia adversa i crisi galopant. Però de vegades es fan afirmacions gratuïtes poc contrastades. Per exemple, que aquests campionats han beneficiat el comerç.

Deixant de banda que potser algun comerç de proximitat haurà augmentat una mica les vendes, jo ho poso en dubte i ho faig basant-me en una petita observació sobre el terreny que vaig fer accidentalment. Precisament, una de les nits en què aquests joves pernoctaven en hotels de la comarca, estava sopant en un restaurant d’un d’aquests hotels i vam poder veure com els joves entraven carregats amb bosses de productes… d’Andorra!

Com l’aeroport d’Alguaire-Lleida, sembla ser que el final de trajecte dels turistes que vénen a Catalunya és, naturalment, Andorra. Vaja, a mi ja m’està bé, no tinc res en contra que els andorrans s’aprofitin de la nostra nul·la visió comercial, però vaja, si jo tingués un establiment comercial a Cerdanya estaria força emprenyat.

I que consti que els joves no van anar en cotxe a Andorra, sinó en un autobús, ben programat que els va portar i els va recollir. Vaja, que estava tot ben planejat. O sigui que un deu pel comerç andorrà i un zero pel comerç cerdà. Algú n’hauria de aprendre una mica d’aquest tipus d’experiències i no fer valoracions superficials, fàcils d’empassar però molt allunyades de la realitat.