Turístics?

Fa un temps em preguntava si la Cerdanya era de debò una comarca turística. Lluny de l’esquí, no sembla que la comarca tingui gaire cosa més per oferir turísticament. Aquesta afirmació pot semblar molt exagerada, i de fet té un cert grau de provocació, perquè realment, d’elements naturals, arquitectònics i culturals no ens en falten per atraure el turisme, però a l’hora de la veritat, llevat de l’esquí, pocs elements estan explotats turísticament com cal.

Per començar, hi ha turistes a la Cerdanya? Algú que es posi a la boca nord del túnel del Cadí un divendres al capvespre podria pensar que sí. Però això és, en la meva humil opinió, una trampa. Perquè quan una zona només viu del cap de setmana, més que turística, caldria posar-la a un nivell similar al de les ciutats dormitori, que tenen moments àlgids i moments deserts.

Així, la Cerdanya, que per a molta gent de fora (i algun d’aquí) no existeix entre setmana, es materialitza miraculosament divendres per la tarda i torna a desaparèixer diumenge per la nit. Ah, sí, també alguna festa de guardar, com el Cap d’Any, uns poquets dies de setmana santa i el bell mig de l’agost. Però ja està i para de comptar.

Així, molts botiguers i hostelers cerdans només obren els seus establiments a partir del divendres. Alguns, potser dijous per la nit, per escalfar motors i fer neteja del local, però la resta de la setmana esdevenen tancats.

I no parlem de les llargues i mòrbides temporades baixes de després de Setmana Santa fins a mitjan juliol o del mes de novembre, on cal dir-ho, es pot passejar tranquil•lament pels carrers de la Vila i algunes poblacions cerdanes esdevenen pobles fantasmes totalment deshabitats. Fins i tot els pocs habitants permanents semblen triar aquests dies per marxar de vacances.

És evident que una zona amb aquesta dinàmica d’horaris i d’activitat no es pot considerar realment turística. Els llocs turístics ho són durant tot l’any o la major part d’ell. Els caps de setmana potser tenen pics d’activitat, però entre setmana no es pot parlar de desert.

Altrament, si analitzem les zones turístiques més conegudes d’Europa o del Mediterrani, podem veure que estan preparades per extreure el suc als turistes, tant els de gran consum com els de despesa més moderada. I naturalment, els serveis estan adaptats i dimensionats a aquest turisme.

No serà per manca d’atractius naturals, històrics, etnològics o arquitectònics a la Cerdanya. Potser no tenim catedrals o grans platges de sorra blanca, però la muntanya també té els seus atractius. És qüestió de saber-los posar en valor i vendre’ls sosteniblement, per tal que tothom en pugui gaudir i la comarca esdevingui realment turística i no depengui exclusivament de si neva o no neva a deshora.