21 de desembre 2011

Model obsolet

Fa uns dies, uns companys de la feina m’explicaven que algun dia d’aquest pont de la Puríssima han patit una curiosa experiència i és que baixaven passejant pel carrer Major de Puigcerdà, completament envoltats de gent, fins al punt que se’ls feia difícil caminar, però que les botigues estaven gairebé buides.

Aquest fenomen, de carrers a rebentar i botigues buides s’està fent tristament comú a la Vila, especialment els dies en què més turisme de cap de setmana hi ha. I és que la gent puja a la Vila a passejar, però compren al seu lloc d’origen, perquè aquí els preus són massa cars segons el seu criteri.

Altrament, entre setmana, algunes d’aquestes botigues estan tancades tots o alguns dies, per la qual cosa tampoc es pot considerar que estiguin orientades a la possible clientela local.

Així doncs, em pregunto, de què viuen aquestes botigues? Com és que es poden mantenir obertes i més en aquests temps de crisi que corren? Perquè algunes d’aquestes botigues són de propietat i no els cal pagar lloguers, però amb moltes d’altres no és cas i paguen lloguers astronòmics, per la qual cosa les despeses es disparen, especialment si el local es troba en un carrer o plaça especialment cèntric.

Alguna cosa falla en el model de comerç de Puigcerdà. I és evident que això no se soluciona obrint una nit a l’estiu o fent de tant en tant alguna fireta per poder saltar-se la normativa i obrir en festiu. És el propi model de negoci que està en crisi.

Jo no tinc cap botiga, però em preocupa, perquè sóc puigcerdanès i la major part de les coses que consumeixo les compro a Puigcerdà. Així, si la cosa no funciona i es comencen a tancar botigues i serveis, resultaré tan afectat com qui més.

Però, sincerament, si els principals afectats que són els botiguers i hostelers no semblen voler canviar un model obsolet i creuen que això és una crisi que passarà i ja tornaran els vells bons temps, molt em temo que cada cop veurem més tancaments i gaudirem de menys productes i serveis a la nostra Vila i, en general, a la nostra comarca. Si algú no hi posa remei, és clar.

3 Comments:

At 1:21 p. m., Blogger Meister said...

Tens una visió liberal una mica "comunista". Qui és aquest ens que hi ha de posar remei?

Ahir escoltava el Xavier Sala-Martín exposant a TV3, no sense sorpresa del presentador, que ja n'hi ha prou de sucar models productius i empreses ineficients i improductives, de cedir davant dels lobbys i de tractar tothom igual. Venia a dir que calia deixar morir els ineficients i forçar tothom a posar-se les piles per salvar el seu cul. En el camp de l'administració pública deia que calia incrementar el sou dels funcionaris productius i que fan bé la feina, i rebaixar o fotre al carrer els que encallen processos o no fan bé la seva feina.

El comerç serà o no serà en funció del comerciant i el seu propi model de negoci. Les solucions transversals només han funcionat puntualment com a "fugida endavant" i s'han demostrat ineficaces per tal d'incrementar la productivitat i fer-los més competitius envers els altres.

Si en temps de crisi la recepta és aplicar mesures proteccionistes (Mama pupa, alcalde paga) en lloc d'evolucionar i primar la lliure competència i la innovació, anem molt malament.

És com la selecció natural: els que no s'adapten als nous temps no sobreviuen. A mi em sembla fantàstic que passi això.

 
At 8:28 p. m., Blogger Joana said...

Està clar que els comerciants han de fer alguna cosa per salvar el seu negoci. Però, l'efecte aquest de carrers a petar i les botigues buides, passa a tot Catalunya, aquest migdia-tarda al centre comercial de La Maquinista, el centre i el pàrquing a reventar, i les botigues sense ningú, a dos dies de nadal! Hi ha la crisi i el model, però a Puigcerdà potser és més evident i preocupant.

 
At 12:33 p. m., Anonymous Anònim said...

Com a comerciant d´una botiga de roba de Puigcerdà m´agraden els teus articles sobre el món del comerç de Puigcerdà, però penso que sempre parteixes de dues premises equivocades:
La roba de "marca" té el mateix preu fixat per el proveïdor a tot el pais i també és així a Puigcerdà, llavors es podria vendre roba que no fos de marca però amb molt més volum de venda i això no es possible ja que no hi ha prou public potencial, fins i tot amb la gent que ens visita el cap de setmana.
El nivell del comerç de Puigcerdà ha estat fins ara com el d´una ciutat de 80.000 habitants i ara estem patint molt amb la reducció de les vendes, com a tot arreu.
Sens dubte que la crisi ens posarà a caduscú al nostre lloc i l´únic que crec que realment sens pot retreure és no haver lluitat molt més per aparcaments amb els ajuntaments de torn, crec que el nostre error ha esta treballar massa de portes endintre i massa poc poc en comú...
També crec que som la majoria autònoms molt petits i treballadors, quan per Espanya s´està parlant de llibertat d´horaris aqui ja s´ha fet tota la vida treballant els dissabtes i diumenges.
Repeteixo , però, que m´agraden molt els teus articles i no me´ls perdo mai.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home