Model obsolet

Fa uns dies, uns companys de la feina m’explicaven que algun dia d’aquest pont de la Puríssima han patit una curiosa experiència i és que baixaven passejant pel carrer Major de Puigcerdà, completament envoltats de gent, fins al punt que se’ls feia difícil caminar, però que les botigues estaven gairebé buides.

Aquest fenomen, de carrers a rebentar i botigues buides s’està fent tristament comú a la Vila, especialment els dies en què més turisme de cap de setmana hi ha. I és que la gent puja a la Vila a passejar, però compren al seu lloc d’origen, perquè aquí els preus són massa cars segons el seu criteri.

Altrament, entre setmana, algunes d’aquestes botigues estan tancades tots o alguns dies, per la qual cosa tampoc es pot considerar que estiguin orientades a la possible clientela local.

Així doncs, em pregunto, de què viuen aquestes botigues? Com és que es poden mantenir obertes i més en aquests temps de crisi que corren? Perquè algunes d’aquestes botigues són de propietat i no els cal pagar lloguers, però amb moltes d’altres no és cas i paguen lloguers astronòmics, per la qual cosa les despeses es disparen, especialment si el local es troba en un carrer o plaça especialment cèntric.

Alguna cosa falla en el model de comerç de Puigcerdà. I és evident que això no se soluciona obrint una nit a l’estiu o fent de tant en tant alguna fireta per poder saltar-se la normativa i obrir en festiu. És el propi model de negoci que està en crisi.

Jo no tinc cap botiga, però em preocupa, perquè sóc puigcerdanès i la major part de les coses que consumeixo les compro a Puigcerdà. Així, si la cosa no funciona i es comencen a tancar botigues i serveis, resultaré tan afectat com qui més.

Però, sincerament, si els principals afectats que són els botiguers i hostelers no semblen voler canviar un model obsolet i creuen que això és una crisi que passarà i ja tornaran els vells bons temps, molt em temo que cada cop veurem més tancaments i gaudirem de menys productes i serveis a la nostra Vila i, en general, a la nostra comarca. Si algú no hi posa remei, és clar.