23 de desembre 2011

L’increïble cas del piano assassí

Generalment, les notícies que llegeixo en la premsa em fan riure o bé em preocupen, fins i tot, algun cop em sorprenen. Però gairebé mai em deixen amb la sensació de viure en un altre planeta. Això és el que ha passat aquest matí quan he llegit a La Vanguardia una notícia realment sorprenent.

Sembla ser que la pianista puigcerdanesa Laia Martín s’enfronta a una petició de pena de set anys i mig de presó i quatre d’inhabilitació per tocar el piano degut a la denúncia d’una exveïna molesta per haver-la d’escoltar un munt d’hores cada dia, assajant al piano.

No entraré en si això és constitutiu de delicte o no. Suposo que devien parlar i mirarien d’arranjar el problema. El cas és que la cosa va acabar amb el piano de la Laia precintat i amb el trasllat a una altra vivenda més issolada on la Laia va poder continuant estudiant piano. Aquí hauria d’haver acabat la cosa.

El que no entenc és com ara, uns quants anys després dels successos, apareix un fiscal i diu que la Laia –de vint-i-sis anys- hauria d’anar a la pressó per aquests fets. Però en quina mena de país vivim? Un país on els lladres es passegen impunement pels carrers, tan tranquils, amb els seus calés robats en paradisos fiscals, on surt més barat matar algú que no pas tocar el piano i molestar una veïna.

En fi, ho trobo indignant. Clar que si això arribés a tirar endavant, sentaria un precedent molt perillós. A veure quin músic d’aquest país s’atreveix a assajar a casa a partir d’ara, amb l’espasa de Dàmocles a sobre del cap, amb la possibilitat d’anar a la presó.

Altrament, criminalitzar els assajos musicals em sembla del tot increïble. Puc entendre que molestin, però parlant la gent s’entén. I, en tot cas, al final, haurem de donar la raó a Napoleó que deia que la música és el millor dels sorolls. Sic transit gloria mundi.

7 Comments:

At 3:42 p. m., Anonymous jordi said...

Vaig viure el cas en directe, molt Vergonyós el tema.

 
At 4:06 p. m., Blogger Meister said...

La demanda penal és improcedent i el jutge la desestimarà.

Ara bé, que la cosa quedi impune per la via civil ja n'és una altra. La qüestió estarà en determinar si una vivenda (destinada a viure-hi) inclou usar-la de sala d'assaig musical.

Li caurà una multa segur. No obstant, això de la presó és pur sensacionalisme i ganes de mesclar l'opinió pública en un procés que no hagués trascendit mai l'ambit local.

 
At 6:02 p. m., Blogger Joana said...

No és l'únic cas, vaig veure un altre cas en la premsa, un nen, que havia estat denunciat per una veina per assajar no sé quin instrument. Tot plegat és de frenopàtic, els veïns poden fer totes les obres que vulguin tots els dies de la setmana de 8 a 10 de la nit i no passa res.

 
At 10:00 p. m., Anonymous jordi said...

La via civil la va esgotar, es per això que la esta liant.

 
At 1:04 p. m., Blogger Noxors said...

Si jo fos el veí d'aquestes persones, quan marxes de casa, ficava els altaveus encarats al terra amb el Reggaeton a tota hòstia per tocar els collons de debò...

 
At 1:59 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Creo que nos hemos olvidado de algunos detalles.

1º todos sabemos que la justicia de este país es desesperadamente lenta-

2º la sentencia no pasará de una multa y la anécdota de haber salido en varios medios de comunicación.

3º la señora denunciante es evidentemente perseverante y a los hechos me remito, claro que en su lugar hubiera agotado la vía del diálogo.

4º la pianista en cuestión afirma ante cámaras que el día en que se llevaron a cabo las mediciones acústicas ella no estaba ¿ acusa de mentirosos a los funcionarios y se expone a otra denuncia que sí puede llevarla a la cárcel? esto sí es grave.

5º me extraña y mucho el hecho que sólo molestara a una vecina y esto sí que debería ser algo a tener en cuenta por la justicia.

6º nos estamos alarmando por que en este caso es una vecina, pero si fuese el propietario de un bar u otro tipo de establecimiento nadie o casi nadie hubiera dicho nada.

7º las normativas están para cumplirlas y puede ser una vecina o mismísimo rey, si las quebranta se enfrenta a la justicia y su dictamen.

8º Puede ser vecina o vivir en el polo norte, existen normas de convivencia y estas deben de ser respetadas, evidentemente aquí fallo el diálogo, la buena voluntad de ambos vecinos, el buscar juntos soluciones, un piano no es una guitarra, todos sabemos que su hermoso sonido también es de elevada cantidad de decibeles y por tanto si se practica durante varias horas al día y varios días a la semana puede resultar sumamente molesto, estresante y ocasionar muchos problemas.

Creo que no podemos ni debemos comparar el sonido del piano con un delito pero sí tener en cuenta que se debe respetar el lugar donde vivimos y apostar por una convivencia pacífica y tolerante.

En ambos casos, denunciada y denunciante fallaron en la comunicación, en la tolerancia y en el mutuo respeto.

 
At 12:43 p. m., Anonymous Anònim said...

Em sembla una sentència excessiva i estúpida però això que la gent parlant s'entèn... Nosaltres patim un piano més de 8 hores al dia (sentim fins i tot el pedal) i després de 2 anys de parlar cada setmana amb la veïna sense que hagi mogut ni un dit, l'hem denunciada. També treballem a casa i era impossible concentrar-se no treballar. Cal sumar-hi que ressona per tot el pis i ens queda tot inutilitzat. Hem hagut de pagar un despatx per treballar fora de casa i el nostre nadó té problemes de son. Però ella ha estat incapaç d'insonoritzar l'habitació...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home