La cultura de l'abandonament

Llegeixo en premsa un parell de notícies aparentment no relacionades. Una, sobre el plantejament d'alguns municipis de deixar de subvencionar les gosseres i de sacrificar els animals degut a la manca de recursos econòmics. L'altra, que el Consell Comarcal de la Cerdanya es farà càrrec aviat del control de tots els vehicles abandonats de la comarca i que ho sancionarà més durament.

Però totes dues notícies estan íntimament connectades. Vivim en una cultura de l'abandonament. Al nen li fa gràcia el gosset o el gatet i li compren per Nadal. Però quan l'animaló creix i comença a molestar o quan arriben les vacances i no sabem a qui deixar-li per què el cuidi, llavors l'abandonem impunement a la seva sort.

Alguns cops, l'abandonament és doblement cruel, especialment amb els gats, perquè prèviament l'han operat per treure-li les ungles per què no esgarrapi els mobles, però ara, deixat a la seva sort, no té defenses i aviat es mor de gana o d'alguna altra cosa.

Amb els vehicles passa igual. Si amb un ésser viu no es té cap compassió, imagineu-vos amb un cotxe o una moto. Apa, la deixem en un raconet ombrívol o fins i tot, amb tota la barra, al davant dels jutjats, amb un parell! Tot i que el lloc tradicional és al costat d'un riu. No em pregunteu per què. Igual perquè tenen l'esperança que vingui una riuada i se l'endugui corrent avall.

I per postres, ja que parlàvem de vacances, si el iaio o la iaia molesten, doncs els fotem a la residència, no sigui que ens espatllin la mòrbida placidesa de la vida quotidiana. És increïble!

Ja us dic: vivim en la cultura de l'abandonament, de la manca de responsabilitat, de l'obsolescència. Quan una cosa molesta, ni que sigui una mica, tolerància zero. Ens en desfem d'ella, tant se val que sigui un cotxe, un gos... o un iaio. Em pregunto com hem arribat a aquesta situació tan patètica...