Campanars amb banyes

Llegeixo satisfet en premsa que Telefònica ha decidit de derruir parcialment la torre de comunicacions que manté des de fa dècades al bell mig de Bellver i que alletja l'skyline d'aquesta població cerdana de mala manera. Ja era hora! Enhorabona pels bellverencs, perquè conseguir una fita així de Telefònica no és senzill.

Això em porta reflexionar que si antigament, la part més alta d'un poble o ciutat havien de ser les agulles de la catedral o el campanar de l'església, ara sembla ser que ho són les torres de comunicacions. Coses del "progrés". Tothom vol estar comunicat amb la resta del món i això té un preu.

En el nostre cas, l'alletjament del paisatge per l'omnipresència de les ja típiques antenes de comunicacions, algunes força altes i antiestètiques. Però és clar, en una comarca orogràficament tan irregular com la nostra, això és del tot necessari si volem que els estadants i els turistes puguin fer servir el telèfon mòbil des de qualsevol indret del nostre territori, del qual se'n fa un ús força intensiu, tant a l'hivern (esquí) com a l'estiu (excursionisme).

Pensava que, fins i tot, en alguns casos, el campanar i la torre de comunicacions han convergit i han esdevingut la mateixa cosa, com succeeix a Puigcerdà, on s'han instal•lat antenes al campanar, cosa que ha representat el seu tancament al públic, veritable llàstima, però mesura del tot necessària si es volen mantenir les antenes en condicions i preservar la seguretat dels ciutadans. No es pot matar tot el que és gras.

En altres casos, trobem una antena solitària al bell mig del no-res, a la muntanya o enmig d'un prat. Per aquells que pateixen per les radiacions de les antenes, penseu que quantes més hi hagi, menys problemes de contaminació electromagnètica, ja que han de tenir menys potència. Una altra cosa és l'impacte estètic.

En fi, que la modernitat, i fins que es trobi un altre sistema de menor impacte visual, requereix sacrificar als seus altars una part del paisatge si volem poder gaudir de les nostres joguines tecnològiques. Per sort, en alguns casos, com a Bellver, serà possible gaudir d'ambdues coses amb un cert equilibri.