Perd pes polític el Pirineu?

Ja tenim un nou Govern a la Generalitat i hom es pregunta si el territori del Pirineu no haurà perdut de manera significativa pes polític. Per començar, cap conseller prové específicament de cap zona del Pirineu. L'única excepció és el Secretari del Govern, en Germà Gordó, de qui fins ara no havia sentit a parlar mai (què hi farem!) i que tampoc sembla que hagi de tenir un paper polític rellevant, ni tampoc sembla molt lligat al Pirineu, a priori.

Caldrà veure el desplegament de la segona i tercera línia de càrrecs per veure si aquesta tendència es consolida. És evident que el Pirineu té poca potència demogràfica i és normal que d'aquí no en surti una gran quantitat de polítics, però de pocs a cap hi ha una petita diferència.

És clar que no som l'únic cas. També els tarragonins es queixen que no tenen cap representant seu al Consell Executiu. De fet, opino que els governs no s'han de configurar per cupos territorials, però una certa sensibilitat al respecte sí que hi hauria de ser, perquè si les províncies menys poblades estan sobrerepresentades pel que fa al nombre de diputats al Parlament, a fi d'equilibrar territorialment el país, això hauria de repercutir en un cert grau també al Govern.

Ara com ara, pel que sembla, el pes més fort que té CiU al Pirineu és l'alcalde de la Seu, l'Albert Batalla, número 1, per la demarcació electoral de Lleida a les passades eleccions, qui no vol renunciar a l'alcaldia de la Seu per un possible càrrec a Barcelona. Això, que pot ser bo per a ell o potser per la Seu -va a gustos, és clar- va en detriment del Pirineu, tot i que encara està per veure.

Ningú no diu que des de l'alcaldia de la Seu o des de la seva plaça de diputat per Lleida no pugui fer coses pel Pirineu. Esperem que així sigui. Però és evident que ara com ara, la representació al Consell Executiu del Pirineu, és menor que la legislatura passada.

Veurem si això es tradueix en un menor interès per part dels polítics, majorment barcelonins, per les comarques de l'Alt Pirineu, o si això no resta poder al territori. El temps ho dirà.

D'altra banda, he de dir que els consellers pirinencs que hem tingut fins al moment, han escombrat força cap a casa seva, però entenent per casa seva com la seva ciutat o com a molt la seva comarca, però no hem pogut veure un progrés comú de tot el Pirineu. Hem estat i encara som un regne de taifes, on cadascú tracta de portar l'aigua al seu molí a costa de l'aigua del veí. I així ens va.