Flors tristes

Diumenge vaig fer una sortida a prop d'Alp amb un amic orquidiòleg per ensenyar-li un lloc ple d'una orquídia anomenada Orchis pallens, de color groc, no gaire gran, molt bonica i que fa una certa olor a llimona.

De bon començament vam gaudir amb la vista de gairebé cent exemplars en molt bones condicions. Però quina va ser la nostra sorpresa quan vam descobrir que algú se'ns havia avançat i havien tallat de l'ordre d'una trentena de peus amb tisores. Se'ns va caure el món als peus.

Potser pensareu que no és tan greu, però és que aquesta orquídia és molt escassa. Enlloc de la Cerdanya es troba en aquesta concentració. Com a molt, te'n trobes alguna per la muntanya, al costat del bosc. L'indret és un veritable jardinet i el fet que algú el conegui i hi vagi amb intencions depredatòries és molt trist.

D'altra banda, una orquídia tallada no serveix de res. Es marceix en hores i a sobre emet una forta pudor a descomposició. No serveix per a fer rams. A més a més, es malmet l'ecosistema i s'impedeix el seu desenvolupament. Quantes més orquídies intactes hi hagi, més possibilitats de polinització hi haurà i més exemplars n'hi podrà haver en el futur.

No he entès aquesta mania d'anar al camp a collir floretes. Puc entendre la gent que tradicionalment ha collit herbes remeieres o persones que fan rams amb flors molt abundants que no estan en perill. Però collir una orquídia és poc més que un crim botànic.

Són plantes molt escasses. Llevat de casos molt excepcionals, no es poden cultivar i moltes d'elles només existeixen al seu estat natural. Els llocs on viuen són força sensibles i es poden malmetre fàcilment i la seva bellesa les fa víctimes de l'afany depredatori d'algunes persones.

El més lamentable és que gent que et mostra una gran sensibilitat per la natura i per la bellesa de les flors després no tindrà cap inconvenient en agafar unes tisores i vinga a fer rams. Les flors són belles, però enlloc ho són més que al seu estat natural. Si us plau, deixeu-les en pau!