26 de juny 2009

Absències destacades

Generalment parlo poc de política catalana al bloc. El motiu és que, en general, em fa força pena l'actual classe política del nostre país. Crec que no es troben a l'alçada de les circumstàncies i que, llevat d'alguna excepció, el millor per a tothom fóra que pleguessin i deixessin pas a persones menys sectàries i menys hipòcrites, preocupades realment pel bé del país i no només per la seva maleïda poltrona.

Però de vegades és impossible no dir res davant d'un fet que m'ha provocat vergonya aliena de la grossa. Em refereixo al fet que a l'enterrament del cooperant internacional Vicenç Ferrer, català de l'any, català internacional i prohom com pocs n'hi ha hagut en aquest segle, no hi va anar cap representació de primera línea de la classe política catalana. Tots vam veure a Bono i a la representant del PP a l'enterrament -amb honors d'estat, per cert- però, on eren Montilla, Carod, Saura, Mas o Duran?

Suposo que si es tracta d'anar a veure un partidet del Barça a Roma, tots s'hi apunten. Però això d'anar a retre homenatge a una bona persona està fora de les seves coordenades culturals. Permeteu-me que personalitzi la reflexió.

Sr. Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, podeu anar a la final de la Champions a Roma com a representant de tot un país, però no sou capaç d'honorar una persona que ho va donar tot pels demés. Sort que sou socialista, que si no, em faríeu sospitar.

Sr. Carod-Rovira, Vicepresident del Govern català, podeu anar a l'Amazònia a repartir calerons entre els indis, però no podeu anar a l'Índia a defensar la imatge d'un català universal. Sí, home, d'aquests dels quals tant us agrada presumir perquè són catalans universals i cosmopolites i la sal de la terra.

Sr. Saura, massa enfeinat controlant la velocitat dels cotxes de l'àrea metropolitana o posant a parir els Mossos d'Esquadra que vos dirigiu? Si Vicenç Ferrer hagués estat comunista, possiblement l'hauríeu anat a despedir amb rams de flors (cultivades, això sí), però és clar, un exjesuïta no feia per vos, oi?

Sr. Mas, que voleu ocupar la més alta dignitat política de Catalunya, almenys vos podríeu haver-hi anat. Si els senyors del tripartit feien una cagada tan monumental, la vostra presència podria haver estat ben significativa i els hauria posat en evidència. Però això de fer 18 hores en un avió possiblement no feia per vos tampoc.

Sr. Duran, demòcrata cristià, defensor dels valors catòl•lics, sort que era un dels vostres, perquè si no, igual encara l'hauríeu criticat. Què passa, que no era prou catòl•lic? Que això de deixar el sacerdoci és pitjor que dedicar-se a fer una tasca tan enorme i humana com la que feia? O és que com que la Conferència Episcopal tampoc hi va anar vos vau tenir por de sortir-vos del guió?

Pobra Catalunya! Governada per gent tan ingrata i tan lleugera d'esperit...