Donant voltes a les rotondes
La població de Bellver s'ha mobilitzat per demanar que el Ministeri de Foment executi d'una vegada per totes la rotonda prevista a l'entrada de Bellver, a la cruïlla amb la C-16, ja que en aquest punt negre ha provocat diversos morts els darrers anys.
A la manifestació de diumenge hi havia més de mil persones, cosa que representa tota una fita per a un esdeveniment d'aquestes característiques.
Tanmateix, fa poc, l'Alcalde de Bolvir també demanava que s'arrangés la cruïlla d'entrada a Bolvir pel mateix motiu, possiblement fent-hi una rotonda.
La N-260 ha esdevingut una via força transitada per vehicles que circulen, molts cops, a grans velocitats per llocs on no haurien de fer-ho. És evident que els radars no han servit per evitar aquestes problemàtiques i que s'imposa una solució de caràcter vial, preferentment amb rotondes per obligar a disminuir la velocitat als vehicles i fer més fluïd el trànsit.
Malauradament, les inversions previstes no s'han realitzat i els accidents es van succeint, cosa que ha esgotat la paciència dels bellverencs després de perdre-hi la vida un conegut veí del poble fa pocs dies.
És una llàstima que les autoritats només fan cas de les demandes veïnals quan hi ha hagut sang de per mig. Si escoltessin més ens podríem estalviar molts disgustos, però aquest és el país de la burocràcia i del torni vostè demà, que en diria Larra.
3 Comments:
Els radars no serviran de res sempre i quant es col·loquin a llocs per recaptar i no en els veritables punts conflictius. Avui per avui els dispositius de control de velocitat, no nomes a Cerdanya sinó a tota Catalunya son un mitjà recaptatori mes.
I tant que cal mobilitzar-se! POerò no només a la cruïlla de Corcs, cal demanar una rotonda al pont de Bellver, a la travessia d'Isòvol o de Bolvir o de Ger. Reduiríem així les velocitats, racionalitzaríem el trànsit i disminuiríem el nombre d'accidents fatals. Foment? De què? Cal que les diputacions de Lleida i Girona hi posin fil a l'agulla, sino ho ha de fer la Generalitat. No hi ha excusa!
Per cert, Enric, ahir diumenge al matí ereu per Pi? Volia felicitar-te pel blog i pel nou llibre (un encert, de debò), però al passar amb la bici, no vaig voler interrompre la xerrada animada del grup. En baixar, ja no hi éreu...
Salut i Cerdanya
Sí, en efecte, érem a Pi. Recordo uns ciclistes que van passar i van saludar perquè també van passar uns altres que no van dir ni mu i recordo haver fet el comentari que a França gairebé tothom se saluda, mentre que a Espanya sol passar tot el contrari.
Si tornem a coincidir no dubtis en interrompre'ns :)
Salutacions cordials!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home