04 de febrer 2009

Mobbing rural

Sembla que el medi rural està reaccionant davant dels atacs i del mobbing rural -com en diuen ara- dels urbanites que van al camp a gaudir de la natura, però que arrufen el nas davant de la ferum d'una tifa de vaca o bé que volen que les esquelles del bestiar que pastura deixi de dringar, perquè no poden conciliar la son, pobrissons!

Aquest cap de setmana, a Camprodon hi va haver una "esquellada" popular en protesta per aquestes mentalitats opressives que estan portant a molts pagesos i a municipis sencers a situacions vergonyoses i del tot increïbles, com fer silenciar les campanes els mesos d'estiu perquè els senyors residents no es despertin o fins i tot al tancament d'alguna granja.

Em pregunto si aquests pixapins aniran a queixar-se al seu alcalde metropolità i li diran que pari el tràfic rodat per les nits per tal que ells puguin dormir. Ja us podeu imaginar que si ho fessin, se'ls traurien de sobre sense gaire contemplacions o els enviarien directament a pastar al camp, cosa que per desgràcia alguns acaben fent.

Em comentaven uns amics que s'havien trobat amb casos dignes d'acudit. A Bellver, -em deia en Manel Figuera- una dona a qui se li va indicar amablement que portava a les mans flors verinoses, es va emprenyar dient que les plantes verinoses les haurien d'arrencar totes. Que bé! I segur que la senyora anava d'ecologista i d'aimant de la natura!

Un altre cas que frega el surrealisme és un senyor que assabentat que un noi -en David Manzanera, de la Seu- estava fent fotografies de despoblats del Pirineu es va enfadar molt dient que tot allò eren runes i que les havien de tirar totes a terra. Em pregunto si l'esmentat senyor els dirà el mateix als romans el dia que els faci una visita al fòrum i vegi aquell munt de pedrotes ocupant espai indecentment.

En fi, ja se sap: el camp és aquell lloc horrible on els pollastres es passegen crus. Res, res, cal urbanitzar-ho tot ben urbanitzat, vinga ciment i quitrà i places dures. Els arbres, els tallem, no sigui que d'una ventada ens caiguin a sobre. Les flors, les tallem, no siguin verinoses o ens produeixin al•lèrgia. I els animals, tancadets i sense esquelles i sobre tot, que no facin pudor. Així tindrem un camp idíl•lic propi d'algú que odia el camp.

7 Comments:

At 4:03 p. m., Anonymous jordi said...

I que dir d'algunes persones que es queixen perqué alguns camins rurals tenen tifes dels animals i els hi embruten els baixos dels seus vehicles 4x4.

 
At 6:37 p. m., Anonymous El Molinero said...

veig clar que la fauna de can Fanga es més salvatge qe la que podem trobar pel camp.... però em sembla que en algunes afirmacions us heu pasat... son més topics que realitats...

 
At 10:27 p. m., Blogger Meister said...

Doncs a mi em sembla que s'ha quedat curt... N'he vist de molt freaks jo...

 
At 10:46 a. m., Anonymous Anònim said...

Per el Molinero, això que comenta l'Enric i en jordi, ho he patit personalment i com es posen com a motos quan els hi dius que no es possible fer res i començen a amenaçar amb denunciar a tothom.

 
At 11:00 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Doncs sí, em quedo curt. Només he citat un parell d'anècdotes, però per desgràcia de mobbing rural, qui més, qui menys n'ha vist o patit casos. No és cap tòpic. Tant de bo!

L'altre dia m'ho deia un amic: els mateixos que es foten el fuet i el bull, després es queixen de la pudor que fan els porcs. Doncs que triïn: o pudor i fuet o olor de pi i llet de soja.

 
At 4:05 p. m., Blogger Núria said...

Veig que aquests dies ens hem posat d'acord per parlar del mateix!! No són tòpics, no... Jo també penso que et quedes curt...

 
At 11:35 p. m., Blogger Mimi said...

pel q he vist i he viscut,ha estat els sorolls que fan amb els seus quads, motos, etc aixó si que s'hauria de prohibir.
Entenc el que podeu sentir pels que venim a la cerdanya, però no es pot generalitzar.
Jo m'estimo a la cerdanya, porto venin uns 35 anys,quan vinc carrego energia positiva. Encara que, surt caríssim venir per aixó he baixat el nombre d'anades a la vostra comarca.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home