Mobbing rural

Sembla que el medi rural està reaccionant davant dels atacs i del mobbing rural -com en diuen ara- dels urbanites que van al camp a gaudir de la natura, però que arrufen el nas davant de la ferum d'una tifa de vaca o bé que volen que les esquelles del bestiar que pastura deixi de dringar, perquè no poden conciliar la son, pobrissons!

Aquest cap de setmana, a Camprodon hi va haver una "esquellada" popular en protesta per aquestes mentalitats opressives que estan portant a molts pagesos i a municipis sencers a situacions vergonyoses i del tot increïbles, com fer silenciar les campanes els mesos d'estiu perquè els senyors residents no es despertin o fins i tot al tancament d'alguna granja.

Em pregunto si aquests pixapins aniran a queixar-se al seu alcalde metropolità i li diran que pari el tràfic rodat per les nits per tal que ells puguin dormir. Ja us podeu imaginar que si ho fessin, se'ls traurien de sobre sense gaire contemplacions o els enviarien directament a pastar al camp, cosa que per desgràcia alguns acaben fent.

Em comentaven uns amics que s'havien trobat amb casos dignes d'acudit. A Bellver, -em deia en Manel Figuera- una dona a qui se li va indicar amablement que portava a les mans flors verinoses, es va emprenyar dient que les plantes verinoses les haurien d'arrencar totes. Que bé! I segur que la senyora anava d'ecologista i d'aimant de la natura!

Un altre cas que frega el surrealisme és un senyor que assabentat que un noi -en David Manzanera, de la Seu- estava fent fotografies de despoblats del Pirineu es va enfadar molt dient que tot allò eren runes i que les havien de tirar totes a terra. Em pregunto si l'esmentat senyor els dirà el mateix als romans el dia que els faci una visita al fòrum i vegi aquell munt de pedrotes ocupant espai indecentment.

En fi, ja se sap: el camp és aquell lloc horrible on els pollastres es passegen crus. Res, res, cal urbanitzar-ho tot ben urbanitzat, vinga ciment i quitrà i places dures. Els arbres, els tallem, no sigui que d'una ventada ens caiguin a sobre. Les flors, les tallem, no siguin verinoses o ens produeixin al•lèrgia. I els animals, tancadets i sense esquelles i sobre tot, que no facin pudor. Així tindrem un camp idíl•lic propi d'algú que odia el camp.