05 de febrer 2009

Que guai que és la muntanya!

Ahir va aparèixer sa i estalvi l'esquiador que es va perdre a l'estació de La Molina abans-d'ahir, després d'haver passat la nit en un iglú que es va fabricar ell mateix. Afortunadament, l'incident -que podia haver acabat en tragèdia- va acabar bé i sense que ens haguem de lamentar de cap desgràcia personal.

Però m'agradaria reflexionar sobre el "petit" detall que, per culpa de la imprudència d'un noi, 150 persones, entre mossos d'esquadra, policies, bombers, soldats de l'exèrcit i personal de l'estació van estar buscant desesperadament aquesta persona un munt d'hores, en condicions meteorològiques adverses.

La cosa podia haver acabat malament per a qualsevol de les 150 persones que van participar en l'operatiu. Afortunadament no va ser així, però pensem-hi: la sort és molt traïdora.

A això li hem d'afegir l'enorme cost econòmic que ha comportat l'operació i que, suposo, acabarem pagant entre tots, d'una manera o d'una altra, ja sigui dels nostres impostos, ja sigui d'alguna asseguradora, tot i que és més problable el primer que el segon.

En fi, que aquest noi encara es farà famós, sortirà als mitjans de comunicació i podrà explicar la seva aventura i nosaltres li ho pagarem. Mira que bé! L'home deu ser l'únic animal que marxa a la muntanya a l'hivern i a la platja a l'estiu.

La muntanya, ja ho he dit un munt de vegades i no me'n cansaré mai de repetir-ho, no és un jardinet ben cuidat, sense perills. No és un parc temàtic. Té riscos i alguns molts seriosos. Molta gent hi ha deixat la pell, alguns bons coneixedors del medi. Així que no parlem de persones que no van preparades o que no tenen ni idea sobre allò que representa.

Suposo que encara sortirà algú dient que no hi ha dret i que haurien de prohibir els accidents i la boira i les tempestes de neu. Si poguessin controlar el clima, de ben segur que ho exigirien. Per sort, a dia d'avui, no es pot.

5 Comments:

At 11:39 a. m., Anonymous pep said...

Encara ahir vaig veure gent que agafava el mateix camì del brètol aquest, volen experimentar aquesta aventura psicotròpica? (això ultim no es una broma). Diuen els diaris que el rescat va costar 68.000 euros. Per un passeig en helicòpter des del refugi del Rus i gratis pel psicotròpic, val la pena?

 
At 2:25 p. m., Anonymous Anònim said...

No conec el cas, ni sé quin temps feia en aquell moment, però en el cas de que hi hagués boira això pot passar tot i estar en una estació d'esquí.

 
At 10:36 p. m., Anonymous alex said...

No es molt estrany tot aixo que ha explicat aquest noi? Jo crec que tot plegat era una juguesca amb una colla d'amics pagada per nosaltres...

 
At 12:14 a. m., Anonymous Anònim said...

El mateix penso jo, és un muntatge. I com que l'han trobat viu, i els cossos de l'estat es poden posar la medalla, segur que no aniran al fons de la qüestió.

Sort que la llei canvia el pròxim octubre i a partir d'ara ho hauran de pagar...

 
At 9:11 a. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Se afirma que el iglú no se encontró, se dice que es muy extraño lo sucedido.

Y ni hablar del sentimiento de molestia de la gente que estuvo en el rescate, que se manifiesta estafada.

Por si fuese poco, el "vivo" salta del helicoptero y riendo dice: "que pasa peña".

El tema es que a ninguno le convenció la historia de este sujeto, pero, lo que cierra es que su aventura nos cuestan 50 0 60 mil euros.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home