Qui cerca, troba

Acabo de llegir en premsa que al municipi de Bolvir, al nucli de Talltorta, durant les obres de restauració de l'església barroca de la localitat, han aparegut unes restes romàniques. Pel que sembla, antigament en aquell indret hi devia haver una capella romànica que, probablement va ser destruïda per una inundació i posteriorment, al seu lloc, s'hi va aixecar una església barroca.

L'església de Talltorta és l'única d'estil barroc a la Cerdanya i les troballes que ara han aparegut la singularitzen encara més. La intenció de l'Ajuntament, un cop enllestides les obres de restauració, és la de poder-hi realitzar actes culturals i cívics al seu interior.

No sé per què, però quan un municipi vol trobar patrimoni, en troba. En canvi, quan no en vol, el fa desaparèixer sota de la catifa a una velocitat impressionant. Tots coneixem, per desgràcia, massa casos del segon tipus.

El principal problema és que una part molt important dels governants no entén allò de "pa per avui i gana per demà" i prefereixen construir i construir a costa de destruir patrimoni. Sense anar més lluny, a Puigcerdà tenim (o hem tingut) restes de molt diverses èpoques: des de l'edat mitjana fins a l'actualitat i totes han patit igual sort: el ciment i la piconadora.

És evident que no és possible ni necessari conservar-ho tot perquè si. Hi ha coses que són de dubtós interès cultural o patrimonial, però d'altres, em sembla, són d'indiscutible interès. És clar que, això no és un problema estrictament polític: la major part de la gent tampoc entén el concepte de patrimoni. Recordem, sinó, les famoses pintades de "Fora runes, volem pàrquins" que va aparèixer al seu dia a la Vila.

Miraré d'explicar-ho de manera molt simple i entenedora què és això del patrimoni, això de la qual cosa en parlo tant en aquest bloc: "El patrimoni és allò que us donarà de menjar en el futur i també en el present i ho sabeu explotar intel•ligentment".

S'entén? Oi que sí? Doncs, vinga, a veure si passem menys l'excavadora i entrem més als catàlegs internacionals de patrimoni per atreure turisme, que després ens queixem que la gent no ve o que els que vénen no gasten i sospirem per un pretès turisme de "qualitat".