Valor afegit

Finalment sembla que l’Ajuntament s’ha decidit a treure de l’armari les restes arqueològiques del call jueu de Puigcerdà que, per a aquells que no ho sàpiguen, és el més gran excavat de tot Catalunya. Això sí, està repartit entre els ciments d’uns quants edificis, el trosset de plaça que ha quedat entre el bloc de pisos oficial i el Trànsit i una altra part va desaparèixer quan es va fer el pàrquing Saba.

Però afortunadament, encara ens queda alguna cosa i quan es va fer el bloc de pisos de protecció oficial, l’edifici es va aixecar sobre unes pilones per no malmetre les restes arqueològiques que hi ha dessota. Ara, l’Ajuntament, hauria arribat a un acord amb Habitatge de la Generalitat per fer una sala de reunions pública amb el terra transparent de tal manera que fossin visibles les restes.

Primer de tot, vull agrair a l’Ajuntament l’esforç que ha fet per dur a terme aquest projecte. Sabent com són de poc amants de l’arqueologia, fins i tot em costa de creure que ho hagin fet, però se’ls ha de reconèixer. D’altra banda, potser haurien pogut apostar per un projecte més ambiciós, tot incorporant les restes encara soterrades, però en fi, deixem-ho així que si no encara tindríem un disgust.

Tanmateix, es dota el municipi d’una sala d’actes cèntrica municipal, ja que l’única de què disposa el municipi es troba al Museu Cerdà, en un lloc menys cèntric i més difícil d’accedir.

Aquests són els projectes que, personalment, a mi més m’agraden: funcionals alhora que patrimonialistes. És a dir, que són útils i que incorporen algun element de disseny o prou atractiu per dotar-los un interès o valor afegit. Tant de bo n’hi hagués més.

Finalment, dir que quan es vol, encara que al municipi no hi hagi prou diners (cosa discutible), és possible trobar solucions per als projectes. Només cal buscar i negociar. Però per això cal una cosa que molts cops hi manca: voluntat. Esperem que això sigui un símptoma que els vents estan girant i que les coses van pel bon camí.