03 de juny 2008

Aparcaments i finances municipals

No, no penso tornar a parlar ara dels pàrquings que demanen els comerciants. Volia comentar, però, una notícia relacionada que té a veure amb la població veïna de la Seu d’Urgell, que és en molts aspectes, força similar a Puigcerdà, és la capital comarcal més poblada de l’Alt Pirineu i que possiblement acabarà tenint la major part dels serveis relacionats amb la capitalitat de la futura vegueria (si mai es materialitza, és clar).

Resulta que l’Ajuntament de la Seu ha decidit eliminar prop d’un centenar de places d’aparcament a la ciutat i reconvertir-les en aparcaments lliures. Si a això li sumem que els diumenges no es paga zona blava, que la tarifa d’aquesta és molt inferior a la de Puigcerdà i que hi ha aparcaments gratuïts molt a prop del centre de la ciutat, podrem veure que la política que ha seguit la Seu és diametralment oposada a la que s’ha fet a Puigcerdà.

A més a més, faran una tarifa especial per als industrials radicats al municipi de manera que si aparquen en zona blava, tindran un preu especial i hi podran estacionar durant més estona, cosa que estalviarà la molèstia d’anar a renovar el tiquet cada dues hores.

Només puc dir una cosa: chapeau! Això és un Ajuntament que es preocupa per la mobilitat, pel comerç i pels ciutadans i que no té un afany recaptador exagerat.

L’altre dia comentava amb un amic que tenia la sensació que a l’Ajuntament no hi entren tots els calés que caldria, possiblement degut a la crisi de la construcció i el meu amic em deia:

- I tant que no! Fixa’t en l’activitat de la grua. Abans, no es retirava gairebé mai un cotxe no fos que espantéssim el turisme. Ara, la veus tot sovint. Es nota que es necessiten calés i s’han de treure d’on sigui.

Potser que ens preguntem per què els números no surten. Per què una vila com Puigcerdà on es paguen tants impostos, amb una fiscalitat als núvols no té diners. D’acord que és la capital i que ha de pagar molts serveis que fan servir ciutadans d’altres municipis, però tampoc no ens enganyem: molts d’aquests serveis tenen finançaments addicionals provinents de la Diputació de Girona o de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, totes les capitals comarcals tenen aquesta problemàtica i no totes estan amb l’aigua al coll pressupostàriament parlant. Potser hem estirat més el braç que la màniga?

Molta gent volia la residència, l’escola de música, les guarderies, els ascensors, el pàrquing subterrani, etc. Però al final, com s’ha gestionat el finançament d’aquestes infraestructures? Potser no calia córrer tant i ara no estaríem així.

Comprenc que és un tema complex i no es tracta de donar-li les culpes a ningú, però crec que tenim un problema greu i abans d’endeutar-nos més fent grans infraestructures que ningú no ha demanat, com l’Hospital transfronterer o que provoquen el rebuig d’un sector important de la població, com les noves places, potser que sanegem les arques municipals i no deixem el municipi en fallida econòmica.