Aigua, més aigua

Sembla ser que, finalment, després de molts mesos sense ploure quasi ni una gota s’han obert les comportes del cel i per fi raja una mica de pluja. Bé, per ser exactes, força pluja. A més de les millors possibles: la que cau contínuament, sense grans aiguats que s’emporten la terra i van a parar al mar sense crear saó als sòls.

En algunes poblacions de la solana cerdana estan instal·lant cubes per portar aigua d’altres llocs. Fins i tot en pobles de la baga, tenen restriccions d’aigua. Molts jardins no es poden regar perquè no sobra l’aigua, que cal destinar-la a altres usos.

Tampoc em sorprén. No començaré ara amb el canvi climàtic, que tot té a veure, però no cal anar tan lluny. La Cerdanya no és una comarca humida. Evidentment, plou més aquí que no pas a altres contrades mediterrànees o d’interior, però això no vol dir que tinguem clima atlàntic i que l’aigua ragi pertot arreu.

Les grans barreres muntanyenques que tanquen i conformen la comarca natural de la Cerdanya, generen una ombra pluviomètrica prou coneguda. Plou quasi el doble a la Molina o a Vallsabollera que no pas a Puigcerdà. Les muntanyes es “mengen” les precipitacions i arriba menys pluja a la vall, que té, de fet, un clima més aviat mediterrani de muntanya.

Amb això vull dir que l’aigua no sobra pas a la Cerdanya. Malgrat això, han proliferat els jardinets i els jardinassos per un munt d’urbanitzacions. Tothom vol tenir el seu trosset de gespa. Però després, cal regar-lo, perquè si no, s’asseca. En canvi, a la muntanya no cal regar res, perquè la pluja ho manté tot prou verd, llevat d’anys de secada.

Com que les construccions han proliferat com bolets, els jardinets també ho han fet i, amb ells, el consum d’aigua. A sobre, algun il·luminat, encara vol promoure un nou turisme basat en camps de golf a la comarca. Se n’adona de la immensa quantitat d’aigua que es requereix per mantenir un camp de golf?

Tampoc perdem de vista que en aquests jardinets no s’han plantat vegetals del país, sinó d’altres força exòtics que consumeixen el doble d’aigua que els autòctons, més adaptats al clima local, cosa que encara ho complica tot més.

A més a més, els propis usos turístics ja en requereixen molta d’aigua. Tothom vol dutxar-se cada dia i no oblidem que la població cerdana es multiplica per un factor elevat quan arriba l’estiu, degut a la gran quantitat de persones que pugen a les seves segones residències.

En el futur la cosa podria empitjorar si continuen pujant les temperatures, tal com tots els informes científics preveuen. No és segur que a la Cerdanya plogui menys que ara, però sembla força probable que la precipitació caurà de manera més irregular i concentrada en menys episodis.

Què vol dir això? Doncs períodes de temps força llargs sense pluja i després grans pluges en poc temps, cosa que comportarà freqüents episodis d’inundacions i de riades cada any.

Dubto que ningú de la comarca hagi pensat una mica en les conseqüències d’aquests canvis, però se m’acuden uns quants: problemes amb moltes edificacions que s’han construït en o a prop de rieres, impossibilitat de mantenir tants jardins, restriccions d’aigua, etc.

Potser que ens ho comencem a plantejar, perquè aquests problemes no es donaran d’aquí a cinquanta anys. Aquests problemes els tenim aquí des de fa temps i no faran sinó agreujar-se. Potser que posem fil a l’agulla, no?