23 d’abril 2007

Sembla ser que ens sobren els talents

Avui surt en premsa una notícia que m’ha deixat garratibat. El campió del món i d’Europa d’esquí de muntanya, en Kilian Jornet, ha decidit que l’any vinent es nacionalitza italià. El motiu? Doncs que aquí rep una beca de 4000 euros anuals (quina passada, 333 euros/mes! Això no arriba ni al salari mínim) i a Itàlia, a més dels 1200 euros mensuals, té el futur assegurat quan acabi la seva carrera esportiva.

Què faríeu vosaltres? Suposo que o deixar-ho córrer o, si voleu continuar amb el vostre esport, fer el mateix. Tant és així que altres esportistes de la mateixa fornada s’estan plantejant fer exactament el mateix. Olé!

Senyors responsables de l’esport d’aquest país de pandereta, on sou? Quan cobreu vosaltres per promocionar l’esport i evitar coses com aquestes? Teniu vergonya o com diu la dita, era verda i se la va menjar un burro? O és que només teniu ulls per promocionar uns quants endollats incapaços de obtenir cap títol?

No ho sé pas, de debò. Nosaltres ja podem anar pagant impostos, que després veiem com els nostres esportistes, científics i fins i tot artistes han de marxar a guanyar-se les garrofes a altres països. Ai, en quin país tan meravellós que vivim. Com m’agraden les soflames patrioteres d’alguns, que s’embolcallen amb la bandera –la que sigui, ja no vindrà d’aquí- i tenen grans paraules com “nació”, “pàtria” i bla bla bla.

Però quan ho han de demostrar, en el dia a dia, permeten que passin coses com la del Kilian. De debò, ara s’apropen les municipals. Em miraré amb lupa l’apartat d’esports dels diferents partits. I quan llegeixi alguna cosa del tipus:

“…i promourem els nous talents esportius…”

em moriré del riure, veient com van les coses en el món real. Senyores i senyors de la poltrona, desperteu o aviat viureu en un desert de talents. Potser és el que voleu: que només hi resti gent grisa, sense cap mèrit, fàcil de manipular. Si és així, aneu pel bon camí. Quin fàstic!

1 Comments:

At 1:06 p. m., Anonymous Anònim said...

Jo em vaig trobar fa anys en un cas, sinó igual, si semblant. Em van oferir una beca per fer el meu esport i anar al CAR de Sant Cugat, per aquella època jo tenia un sou on treballava de 150.000 pessetes, el tracte era, “deixa la feina i vine amb nosaltres per 80.000”. No hi a color, això ja es una cosa que porta molts anys d’aquesta manera i sembla que algú no vol que canvií.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home