Llums de Nadal i altres falòrnies
Ja
arriba el Nadal i els carrers es guarneixen per rebre’l. De vegades, penso que
en fem un xic massa. Vull dir, que posar un mes abans del Nadal els llums als
carrer és passar-se una mica. Vaja, que està bé això de fer ambient, però
potser cansa una mica. Em recorda a allò de: “Ja és primavera al Corte Inglés”
en ple mes de gener, no sé si m’explico…
Altrament, caldria veure què posem als carrers per
guarnir-los. Penso
que darrerament, amb això de l’estalvi energètic estem posant una il·luminació
força penosa. Curiosament, amb l’excusa de la contaminació lluminosa, posem
unes llumenetes blavoses, enfosquides i tristes que fa més pena que no pas
altra cosa. Només cal veure el campanar, tot i que aquest està il·luminat així
tot l’any. Ara bé, després, si mirem Puigcerdà de lluny el color preponderant
és el taronja de l’enllumenat públic. Tant és així que semblem una zona
industrial del Vallès més que no una bonica població del Pirineu. I això es pot
aplicar a la major part de la Cerdanya, també.
A
mi particularment, aquests leds de color blau-blanquinós que pengen dels
carrers, em deprimeixen més que no m’animen. Si el que es pretén és incentivar
les compres, anem ben errats amb aquest tipus d’il·luminació. El Nadal hauria
de ser coloraines, intermitències, amb colors ben vius i llampants. Però en fi,
sembla que tot canvia i això no està a redòs de l’onada del futur.
Després
està el tema de la permanència. Abans, la decoració nadalenca es posava per
santa Llúcia (13 de desembre) i es treia per la Candelera (2 de febrer).
Actualment, s’aprofita per posar la decoració el pont de la Constitució i es
treu tot ben depressa, després de Reis. I és que el Nadal dóna pas, inmediatament
i sense excusa possible, a les rebaixes de gener.
Que
el Nadal ha esdevingut pur comerç és evident, però tampoc cal criticar-ho
massa, perquè si abans no ho era, devia ser més per manca de diners que no pas
per manca de voluntat de ser. Les festes grosses que duren dies i dies ja ho
tenen això: acaben convertint-se en un seguit d’excessos: etílics,
gastronòmics, comercials, benèfics, etc.
Els
excessos arriben fins i tot al món de l’esport i del lleure: si no, veieu les
maratons de cap d’any o aquesta mania de fer competicions de natació en aigües
gelades per Nadal. I naturalment, l’esquí, que és aquesta mania que molts
humans tenen d’anar a la muntanya en ple hivern quan tot està ben cobert de neu
i la resta de la natura mor o hiverna.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home